M’aferro*

// Raquel Llop

Fa uns dies coneixíem que l’IES Matarranya (Vall-de-roures) implantarà, pel proper curs, la setena hora al final del matí per impartir classes de català a les alumnes de primer de l’ESO que ho vulguen. Cal remarcar, però, que serà fora de l’horari escolar, fet que provoca que les alumnes no puguen tornar amb el transport escolar i ho haguen d’assumir les famílies. I, penosament, el tema és que estem tan acostumades a la passivitat política en matèria de defensa de la llengua, que este caramel enverinat mos pareix motiu de celebració (a mi, personalment, no). Me ressone constantment la veu d’aquella professora de l’institut dient «cuando estéis dentro de mi clase, hablad castellano, fuera, hablad lo que os dé la gana». I tant que vam parlar! M’aferro a no perdre l’esperança, tot i veure com los xiquets i xiquetes del poble, entre elles, cada vegada més, parlen castellà. M’aferro a la idea de que som moltes joves les que ficam esforços en mantindre vives les llengües, mantenint aquelles particularitats lingüístiques de cada poble que fan, de la nostra manera de parlar, una identitat que en cap cas haurie de ser motiu de burla o exclusió. I m’aferro, tamé, a eixes persones neoparlants que venen a viure a les nostres viles i aprenen la nostra llengua, nostra però que és de totes. De totes les aragoneses. M’aferro tamé a la divulgació de les llengües a la nostra televisió pública. I tamé m’aferro a les noves parlants d’aragonès, que han conegut esta llengua tan bonica quan ja eren grans i s’han decidit a aprendre-la. Tant de bo anar més de la mà entre les unes i les altres i construir un teixit fort de parlants del català i l’aragonès a casa nostra, des de la generositat de qui vol compartir la seua cultura, i des de la fermesa d’aquelles que volem dedicar un raconet més digne a la memòria de les nostres iaies. Fora de cambres, parlaments, tribunes i lleis, la supervivència de la nostra llengua depèn, en gran part, de que la parlam.

---

*Publicat a Diario de Teruel, 23 de juliol de 2022