// María Dolores Gimeno
Les paraules primer les escoltes, tapat al bressol, al pit de la mare, a la vora del foc o d’una estufa o a la fresca del bon temps. Nativitat que acompanya la vida, la dibuixen a través de conceptes: un gos, lo papa, la casa, un beset, meu, teu, bo, roín… A Nadal un pas de gall i als Reis, tonto és que no ho coneix, perquè van creixent inevitablement com los dies. Mentres s’allarga la llum de la tarde, les vas pronunciant, entre dubtes i encerts, i sense saber com, arriba la primavera. Vas i vens a escola, convertint-les en cal·ligrafia, una màgia dels teus dits o dels teus ulls, i les reconeixes escrites en un poema o sentides dins d’un qüento fascinant sobre les coses que et passen o les que podrien passar-te. Florissen los almelders i canten los rossinyols, a la tele parlen de poder i de guerres, a la ciudat canvien los rètols dels aparadors i a tu és una frase inesperada d’aquell veí teu, tan pinxo, la que desperta alguna cosa dins del teu pit. Així, sense adonar-te’n, busques i trobes una faena que et fa el pes o no tant, i ja és estiu en màniga curta o tirants. Noves converses fan olor d’aigua en un altre camí a la piscina, lo riu o la platja, i reapareixen seguits noms de dolços gelats: granissat de llimó àcid, boles de nata i vainilla en nits de terrassa plenes d’estrelles. Encara en eixe regust, lo seu ressò s’anirà apagant igual que les teues vacacions, en tardes que alcurcen les síl·labes de les ombres. I per no canviar el costum, tornaran vestits de les mateixes lletres los desitjos de cada Nadal, que pareixen nous com los d’este 2025. Acabat d’estrenar, ple d’esperança i de temors, torna la monotonia de les paraules iguals descobrint cada matí, tan paregut a l’anterior però tan diferent, com un llenguatge acabat de nàixer. En la teua mà està que el teu vocabulari vingue ple d’emocions i de somnis nous, que tu i la fortuna faran certs.
* Publicat a Diario de Teruel, 4 de gener de 2025