// María Dolores Gimeno
S’imaginen un cuiner que no prova els seus plats? Ací està, cullera en mà, removent una salsa que no sabrà si fa gust de glòria o a detergent. Riuen vostès? O un cirurgià que opera “d’oïda”, confiant en la seva intuïció i en un tutorial de YouTube. Ara no riuen tant! També es podrien imaginar als professionals de la lectura i l’escriptura que saben de què van les obres de qualsevol tipus i tema perquè ha llegit un resum a la pàgina web de l’editorial o a Wikipèdia. No és per a riure. Perquè sí, existeixen. Professors dels seus fills que, potser, obren lo llibre per la pàgina de l’índex. És tan catastròfic com pareix. Un professor de Literatura que no llegís és com un jardiner al·lèrgic a la gespa o un DJ que odia la música. Entra a l’aula armat de fotocòpies de resumenes.com i frases altisonants o més insípides que repeteix com un papagai o que projecta en un power point. Los alumnes, pobrets, ixen del curs convençuts de què Cervantes és un avorrit i que els llibres són enemics de l’ànima. I els periodistes… Ai! Alguns escriuen columnes incendiàries contra el canvi climàtic sense haver llegit cap estudi, escampant idees errònies, o parlen de l’Espanya buidada com de la ciència-ficció. Altres herois de la tecla estan massa ocupats de tertúlia en tertúlia per analitzar documents que els farien opinar en menys fúria sobre els trending tòpics del guirigall polític. Són capaços de parlar o escriure sobre una notícia a partir de les piulades a X, repetint llocs comuns o consignes. Suplint la lectura per dreceres, com poden dependre l’art de construir un relat? Ara bé, si s’accepta que en altres oficis lo material de partida és innegociable (un barista necessita cafè, un pilot necessita avions!), per què permetre esta negligència en l’ensenyament o el periodisme? Llegir no sols és eina, és l’ànima de l’ofici. Així que, benvolguts profes i periodistes, a llegir. La lectura inundarà el seu cos i esperit, estimulant màgicament els altres!
*Publicat a Diario de Teruel, 23de novembre de 2024