
La plaça empàtica del català franjolí*
// María Dolores Gimeno
La plaça dura del Pilar de Saragossa està oberta al sol amic d’un domenge de març. A dins, la plata de l’altar major brilla, ben polida després de la restauració de l’impressionant retaule principal: prodigi de relleus i sanefes d’alabastre i policromies fines a la predel·la. Entre tantes cares anònimes de la capital, reconec uns antius veïns de la vila: un matrimoni que estan sentint missa i un canonge del capítol de la basílica, que li dona la comunió a mi mare. La parella i nosaltres dos mos quedam xarrant contents a l’eixida, davant la Llonja. Una xica jove, embarassada, està cota mirant-mos i somriu, i no és que sigue coneguda nostra, sinó una turista catalana que para atenció a les particularitats del nostre accent: “Som de la Franja!”, li diem orgullosos; ella ja ho intuïa. A la parada de l’autobús se mos presenta una antiua veïna de la Ginebrosa que s’ha identificat en la nostra parla, similar a la seua; no conec lo seu poble però sí la Carmeta Pallarés, columnista de La Comarca d’Alcanyís i —mira tu!— companya d’ella de pupitre a l’escola rural a on de xiquetes van dependre a llegir i escriure. Ja en marxa al bus, una dona li pregunta a mi mare si l’escola en castellà provoca la pèrdua de cabal lingüístic a la nostra parla local maellana, que, sentint-mos, ha identificat en una precisió meridiana, diferent de les viles del voltant (Favara, Batea…); davant la meua sorpresa, diu que coneix bé la zona i menciona algunes particularitats lèxiques, però el trajecte arriba al nostre destí i no puc contestar la seua pregunta inicial. Sí, la immersió lingüística castellana a l’escola, i també els mitjans de comunicació, la llengua administrativa, lo prestigi del castellà oficial, l’anticatalanisme atàvic, etc. van fent perdre paraules i parlants. Però eixe matí dominical lo nostre català matern ha lluït esplendorós a la plaça dura saragossana, escoltat i admirat per dones de diferent procedència lingüística. Potser una actitud orgullosa i proactiva de nosaltres, los parlants, trobaria moltes oïdes amigues.
*Publicat a Diario de Teruel, 11 de març de 2023
Tags: Lo cresol