Les dretes hi són en contra —amb grans esgarips i cridòria sovintejada, que farien bé d’estalviar-nos, mentre que les esquerres hi són a favor. Tanmateix si convé, i prou sovint convé, només amb la boca petita —que vots són vots i no es pot badar. Però tots, deixant-nos de fer comèdia, sabem que ens cal ser a favor de la immigració, i ben a favor, i no pas per sentiments humanitaris ni per les tantes altres hipocresies de torn, sino per pur i simple egoisme i instint de supervivència.
Amb un índex poblacional espanyol, on aviat les defuncions ultrapassaran els naixements, no tenim gens de marge per a voxiferacions i altres toxicologies que corren per l’estat en contra de la immigració. Prou que ho sabien els suïssos favorables a la immigració, ja fa uns trenta anys o més, que en un d’aquells referèndums que l’Estat Suís sol fer cada quinze dies, on l’Estat preguntava a les nacions –a Suïssa n’hi ha quatre– si volien fer fora o no els immigrants, van fer córrer un pamflet a favor de la immigració, repeteixo, on posaven També sense Gastarbeiter –“Treballador hoste”, eufemisme alemany per no dir immigrant— la vida segueix weiter —per la rima. Ço vol dir, clar i castellà: qui ens farà les collites, ens acollirà els turistes, conduirà els camions, ens atendrà als hospitals? Qui ens aixecarà dels llits, ens donarà les sopetes i ens dutxarà quan ja no ens podrem valdre? Sense immigrants no assolirem mai al 5% del producte social brut que ens hem compromès a destinar a la defensa –conegut eufemisme per no dir “guerra”. Però fins i tot en l’hipotètic cas que renunciéssim al creixement indefinit de la nostre producció econòmica, o als afanys per assolir els 50 milions de ciutadans, ens caldran unes quantes generacions per a reduir la immigració. I no dic prescindir-ne. I en el cas de la nació castellana d’Espanya encara té un fort motiu més per a estar profundament agraïda a la immigració, perquè aquesta li fa la feina bruta del genocidi de les altres set nacions –que sempre fa lleig.
*Publicat a Diario de Teruel, 30 d’agost de 2025