Guanyar i perdre*

// Raquel Llop

Estem vivint uns dies d’agitació a casa nostra amb moltíssims temes sobre la taula: reconeixement cultural amb un premi Goya que ha guardonat la història de Labordeta, clau per entendre la història política moderna d’Aragó; per altra banda tenim debats i propostes que afecten greument un altre dels indrets històrics de la nostra terra, la Canal Roya; i, per rematar en lo patrimoni multiesfèric (cultural, natural i, ara, també, arquitectònic), començàvem lo dijous passat en la voladura de la xaminera de la central tèrmica d’Andorra. Estem davant un conjunt de fets que plantegen un escenari prou engrescador per reflexionar i fer (auto)crítica. I en esta auto-reflexió no cal que entro lo judici, som terra premiada pels Goya, podem començar a creure-mos que les aragoneses podem arribar lluny, de manera humil, treballant de valent i avançant. Que no és eixa terra abandonada i atrasada que moltes vegades s’intente vendre des de Madrid (inclús des de la nostra capital), que mantenir la convivència tradicional no està renyit en lo desenvolupament, de fet, lo desenvolupament entès com a sostenible no pot anar separat del manteniment de certes tradicions (pel que fa a l’estil de vida i model de consum). Un signe recent de tot això que destacaria és lo gest (per a mi icònic) de sentir als bombos i tambors del poble de Buñuel, Calanda, tocar en honor a Saura al comiat a Madrid. Molt a “l’aragonesa”, molta puresa i molta veritat, com nosaltres, com la nostra essència. Som capaços de projectar imatges d’alt calibre visual explotant un patrimoni cultural d’una finor i una tendresa únic, i, al mateix moment històric, estem perdent (o mos estan robant) un patrimoni natural que és igualment essencial per entendre la nostra història, s’està minant la nostra muntanya per uns interessos econòmics. Enmig d’un món on l’economia haurie d’avançar cap a la sostenibilitat (de manera necessària i urgent) aquí li regalem un dels millors raconets naturals que tenim per al seu benefici i especulació. Veient l’actual panorama des d’allò aconseguit a allò perdut me ressone de manera molt forta aquella màxima del nostre veí Joan Fuster: tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres, o, aplicat al cas, tota cultura que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres.

---

*Publicat a Diario de Teruel, 18 de febrer de 2023