// Judith Bielsa
Des de la nostra quotidianitat, envoltats d’estabilitat i recursos, pot semblar que no tenim cap incidència real en el que està passant a Palestina. Però és precisament aquesta percepció la que ens pot fer còmplices passius. Mentre Gaza es desintegra sota un bloqueig absolut i bombardejos continus, mentre milers de persones moren o són forçades a fugir de la seva terra, nosaltres no podem mirar cap a una altra banda com si res. Cal assumir que ajudar des d’aquí és no només possible, sinó urgent i necessari.
No es tracta de caure en el simbolisme buit. Hi ha accions concretes que tenen un impacte real. En primer lloc, cal exigir responsabilitat política. Pressionar governs i institucions perquè aturin qualsevol tipus de col·laboració amb el règim israelià mentre continuï la violació sistemàtica dels drets humans. Això inclou des del comerç d’armes fins als acords d’investigació i desenvolupament que, sovint, tenen vincles amb la indústria militar. L’Estat espanyol hi té responsabilitat, i la ciutadania pot i ha de fiscalitzar-la.
En segon lloc, el boicot a empreses que treuen profit directe o indirecte de l’ocupació i l’apartheid. No és una tàctica simbòlica, sinó una estratègia que ha funcionat històricament per desmantellar sistemes injustos. També podem participar en iniciatives locals de solidaritat, recolzant campanyes d’informació, recollides de fons, actes culturals i comunitaris que mantinguin Palestina al centre del debat social.
Però sobretot, cal trencar el silenci. No és cert que no en sapiguem prou per posicionar-nos. Quan veiem hospitals destruïts, infants enterrats sota runes, població civil condemnada a morir de fam, no cal cap màster en geopolítica per reconèixer la barbàrie. La nostra veu té pes. Les xarxes socials, els mitjans locals, els espais educatius o de treball són llocs des d’on plantar cara a la desinformació i exigir justícia.
La causa palestina no és una causa aliena, és una qüestió de drets humans, de dignitat i de resistència contra l’esborrament d’un poble. Des de casa nostra, podem i hem d’actuar. No fer-ho, en aquests moments, és triar el costat del botxí.
*Publicat a Diario de Teruel, 10 de maig de 2025
