A la Vall de l’Ebre sempre ham sabut que els vents tenen caràcter. Los principals són un parell: garbí i cerç. Lo cerç és lo dominador: bufa fred des de l’Est interior i travessa la gran vall, conducte natural que connecta d’esquerra a dreta i viceversa les terres aragoneses i les catalanes. Lo garbí, càlid i més suau, arriba des de l’Oest marítim en menys insistència i fa més suportables los dies gelats de l’hivern matarranyenc. A viles com Calaceit i Maella és lo vent del sud-est, i així ho documente el Diccionari català-valencià-balear d’Alcover-Moll, a on també apareix la denominació calaceitana del “garbí amorellanat” —“morellà” i prou a Maella—, que prové de Morella al sud. En canvi, la primera accepció de “garbí” indica una direcció sud-oest, tal com diuen des de l’Empordà a tota la costa de Llevant. Estos matisos impregnen la llengua de les marques de l’observació secular del territori i fan de la nomenclatura ventolera un autèntic mapa cultural. Un mapa dissenyat per la saviesa popular que també, sobretot, ha volgut llegir als vents la predicció de l’oratge, tan vital per a les persones i les collides. A la nostra zona encara se sinten, en boca de la gent gran, refranys com “Lo garbí, l’aigua ací”, “Lo cerç la mou, lo garbí la plou” o “Morellà, l’aigua està allà”, que associen los aires a les pluges tan benvingudes en una terra acostumada a patir sequera. Este estiu ham vist com lo discret garbí s’ha feit notar més que mai. I no precisament per dur aigua del cel. Ha arribat carregat d’humitat i, convertit en un siroco permanent, ha transformat la calor seca de sempre, més soportable, en una basca xafogosa, enganxosa i incòmoda, fent dels dies i les nits tota una prova de resistència. Segurament lo viscut enguany és alguna cosa més que una simple anomalia meteorològica. Quan vents abans ocasionals i benignes alteren l’oratge habitual, convé preguntar-mos si no estam observant una altra expressió del canvi climàtic. Los vents continuen parlant-mos. La qüestió és si encara sabem escoltar-los.
*Publicat a Diario de Teruel, 10 d’octubre de 2026