Futbol femení hispànic*

// Antoni Bengochea

El masclisme i el futbol van fortament units en aquest país. Nosaltres vam créixer convençuts que aquest esport no era cosa de dones. Mentre el bàsquet (sobre tot), l’handbol, l’hoquei, o el waterpolo es desenvolupaven amb normalitat a partir del 92 i tenien presència televisiva, el futbol romania totalment anorreat, i la selecció segrestada per un cavernícola maltractador que va exercir 27 desèrtics anys, i que va acabar fent bo a Vilda, el seu successor, que va fracassar en dos europeus i un mundial (a un seleccionador masculí, com a màxim, se li perdona un fracàs); i que només entrar va vetar la millor jugadora del moment: Vero Boquete, per lo que se’n va dir “feminisme extrem”. Us sona? La importància mediàtica del futbol femení hispànic era nul·la fins l’any 2021, quan una desconeguda Alèxia Putellas va rebre la “Pilota d’or”. Mig any després del guardó, encara tenia un salari inferior al jugador masculí més fluix o anònim de primera divisió. Ara l’ha quadruplicat i és el jugador/a que més samarretes ven del Barça. Gràcies al motí de les 15, tant les primes com l’equip tècnic de la selecció, van millorar molt, però els “canvis estructurals” (destitució almenys de Vilda) no van arribar. Seguint un corrent global de reivindicacions, a França enguany, jugadores importants es negaven a anar al mundial si no destituïen la seleccionadora. I ho van aconseguir. Aquí les “nenes consentides i capritxoses”, no. Malgrat l’èxit esportiu i televisiu del mundial, periodistes de prestigi com Julio Maldonado (Maldini) i José María García, afirmen que el futbol no és per a les dones (contràriament del que pensen als Estats Units), i que el ridícul seria total si equips de dones s’enfrontaren als d’homes. Aquesta comparació no l’he sentit mai de cap esport, on segurament els resultats serien similars. Masclisme absolut. Actualment només un 12% de les jugadores de la lliga F tenen uns guanys per a dur una vida còmoda. En aquesta vaga actual demanen millors convenis col·lectius, salaris, conciliació familiar, transports, més presència televisiva i el VAR. Vilda és fora, però això dels “canvis estructurals”… Campiones del món i futur incert.

 

---

*Publicat a Diario de Teruel, 9 de setembre de 2023