Migracions polítiques i econòmiques o decisions personals conformen un seguit de factors que fan canviar la demografia. A les viles, fins fa unes dècades, los que venien de fora eren pocs i de proximidat: oficis tradicionals, dones de la zona que es casaven allí…, faves contades tan identificables que eren nomenats pels seus gentilicis: lo caserol, la favarola, la de Calaceit, lo tio Chiprana, lo morellà, etc. La sociedat actual viu en una mobilidat més constant i diversa; uns marxen, uns altres van a residir als pobles, transformant la seua composició tradicional i els grups familiars. Ara els nous residents són de la comarca o de més lluny, immigrants del tercer món que fan faenes agràries, neorurals que busquen la tranquil·lidat, algun funcionari que decidís instal·lar-se quan la majoria va i ve de Saragossa cada dia… Se tracte d’un fenomen de llarga durada que conviu en l’estacional dels que arriben tots los estius. A poc a poc, mentres avance juliol, les viles buides o buidades se van omplint entre els que tornen a la casa familiar o a segones residències i els turistes en allotjaments per dies. A les comarques de la Franja, situades a l’est d’Aragó, los visitants vacacionals provenen sovint de la capital saragossana o de terres catalanes. Per a tots, residents habituals i ocasionals, estos mesos se multiplique la vida social i cultural: cine a la fresca, visites al patrimoni artístic, exposicions, concerts i sobretot les festes majors, normalment a l’agost, a un ritme frenètic que contrasta en l’hivern que vindrà. En estos actes públics de convivència temporal se fa visible una altra transformació: la lingüística. La llengua catalana pròpia, de comunicació diària, queda en silenci en l’argumentari clàssic de “per educació” i “que nos entiendan todos”. També la resta de l’any, pensant que tampoc la forasteria antiua entendrà eixa llengua romànica que sint a diari. Les excepcions són poques i valentes, perquè cartells, programes, discursos formals, parlaments informals, pregons de festes, etc. se diuen i escriuen en lo castellà “oficial”, de forma espontània o imposada. Forasters vindran i de casa mos trauran.
*Publicat a Diario de Teruel, 29 d’agost de 2026