Faules, boles i calúmnies: la moda rossiniana*

// Antoni Bengochea

La manipulació informativa està de moda. Faules, boles i calúmnies són armes llancívoles de tots els mitjans de comunicació, mercenaris al servei dels seus amos, siguin grans empreses, bancs, sistemes financers o l’església. Calumnia, que alguna cosa queda, resa el dit popular. Quina raó tenia Rossini a El barber de Sevilla: «La calúmnia va corrent per les orelles de la gent. S’introdueix hàbilment, i fa atordir i inflar els caps i cervells. L’avalot va creixent i guanya força pop a poc. Vola ja de lloc en lloc. Sembla un tro, una tempesta, que en mig del bosc va xiulant i atabalant.  Al final es desborda i esclata i produeix una explosió com un tret de canó. Un terratrèmol, un temporal, un tumult general. I l’infeliç calumniat, envilit i esclafat, davall el flagell públic, prefereix perir».

Sembla mentida que aquest text tingui més de dos-cents anys. La persecució mediàtica als líders va començar molt aviat de l’aparició de Podemos. El mateix partit ha estat alliberat judicialment de l’acusació de finançament il·legal i presumpta caixa B i aquesta notícia no ha tingut cap repercussió mediàtica en els mitjans generalistes (que sí va tindre l’acusació), però mentrestant l’esclat difamatori s’emportà Alberto Rodríguez i especialment a Pablo Iglesias, que va haver de patir la bola, faula o com li volguéssiu dir, de la gestió de les residències al punt àlgid de la pandèmia, que  gairebé ningú s’ha ocupat de desmentir de manera ferma; a més a més de l’assetjament domiciliari que patí ell i la seva família Però el cas més flagrant és el del ministre Garzón, del que s’han tergiversat de manera descarada unes declaracions que es publicaren a una revista de la ramaderia intensiva (i el mantra encara continua). De moment l’esclat ja s’ha produït amb l’assalt a l’ajuntament de Lorca (Múrcia), però encara en podem veure de més grossos. Ara els trets van cap a Ada Colau (que serà una bola més), i quan es pugui, cap a Yolanda Díaz. Amb uns mitjans generalistes vassalls dels seus senyors (alguns com la COPE pagats en gran part per l’erari públic) caldrà estar molt a l’aguait.

---

*Publicat al Diario de Teruel el dissabte 5 de febrer del 2022