Fadi, la Stephany i els viatges de tornada*
// María Dolores Gimeno
A un taulell informatiu del Centre de Salut, enmig de les campanyes de prevenció s’obrie pas un dibuix d’agraïment a tot lo personal sanitari per la seua actuació durant la pandèmia de la covid. L’havie escrit Fadi, un xiquet de la comunitat paquistanesa de la vila, en un català tan perfecte com les seues intencions, fruit sense dubte de les classes optatives de català a l’escola local. Voluntat de saber més o d’integrar-se millor? La setena ona ha acabat i el cartell ja no està, segurament suplantat per algun altre avís mèdic, i com que a la vila ara són festes, les orquestres ocupen lo parc a on Fadi i els seus amics juen a diari, igual que nosaltres abans quan teníem la seua edat, mentres que els seus companys de classe de famílies autòctones s’han passat als jocs de tablets i xarxes socials: dos mons que no se mesclen, me diuen. La Stephany, en canvi, ha arribat d’un país centreamericà i, parlant castellà, ha tingut menys problemes d’integració; inclús ha refeit la seua vida en un home d’ací, i no li falta la faena. Ha pogut fer vindre la família del seu país, i la seua filla, que va a la mateixa escola que Fadi, ha treit molt bona nota en català; a casa tenen ben clar que ha de continuar cursant-lo, que és una manera de ser menys forastera. En una altra actitud, fills d’emigrats de la vila desconeixen la llengua dels seus pares ―poc prestigiosa?―, i uns quants residents no la trien com a assignatura, per inútil i pobreta a la vora del castellà, a on vas a comparar…! No tots, per sort, per sensibilitat. A la piscina municipal, a una família li acaben de repartir una carta de la xiqueta des d’un campament infantil als Pirineus; la mare la va llegint en veu alta al pare i al germà xiconin: les muntanyes són precioses, han minjat arròs en ou fregit, molt bo, i s’ho passa tan bé, però també “tos trobo molt a faltar!”.
*Publicat a Diario de Teruel, 12 d’agost de 2022
Tags: Lo cresol