// Raquel Llop
Fer alguna cosa extraordinària implique anar més enllà d’allò que és habitual o esperat, definint una visió clara i significativa que inspiro i supero els límits coneguts, posant-li passió i compromís per crear alguna cosa que tingue valor i impacte per a altres persones; és un procés que requerix creativitat, resiliència i adaptació a les circumstàncies, en definitiva, fer allò extraordinari passe per fer les coses de veritat, des del cor i des de les tripes, des d’allà on no te pots separar perquè forme part de tu. I és per aquest motiu que gran part de les coses extraordinàries que fem no s’inicien amb la intenció de ser-ho, sinó que és un encaix de peces molt concretes que es va donant al llarg del temps i que un dia configuren una peça molt més gran que té tot el sentit que no podies veure abans, que li done eixe sentit a allò que fas. Pot ser no som extraordinàries –nosaltres mateixes–, però allò que fem algunes voltes dixe petjada i d’alguna manera també omple el cor i l’ànima de les persones que ho reben, d’aquelles amb les que ho compartim. Així mateix mos vam sentir la setmana passada quan sense esperar-ho vam aplegar una trentena de dones d’una petita vila del Matarranya interessades en la creació literària en català d’una dona del territori. Vam compartir un moment molt inspirador del qual van sorgir moltes propostes i allò programat es transformà en quelcom extraordinari. La poesia escrita en la nostra llengua va ser el centre de la trobada i allò tant senzill com recitar-la i disfrutar-la es va convertir en un regal per a totes les assistents que vam compartir, enmig d’un món que només vol destruir-la, un raconet de defensa i cura de la llengua. I és que una cosa tant senzilla i humil com llegir poesia i compartir uns versos pot convertir-se en un moment del tot extraordinari.
*Publicat a Diario de Teruel, 7 de desembre de 2024