Estrany país aquest*

// José Miguel Gràcia

Estrany país aquest que utilitza el terrorisme com a arma política entre el partits, o per anorrear als que no combreguen amb unes idees determinades sobre el concepte d’unitat de la Pàtria. Estrany país aquest on les víctimes del terrorisme no s’aixequen contra aquells que les utilitzen indecentment en el seu joc polític menyspreant les morts i extorsions de les víctimes de malaurats temps passats. Quina vergonya! Estrany país aquest que trivialitza sobre el que és terrorisme estenent-lo a fets que no hi tenen res a veure i que alguns magistrats retorcen les lleis per trobar alguna petita escletxa per on encabir acusacions, tan greus com inexistents. Podrien dedicar-se a la política millor que a impartir justícia. Estrany país aquest que els partits de l’oposició, que magistrats d’altes instàncies a títol individual o institucional, que associacions de jutges i fiscals, que els mitjans de comunicació d’àmbit estatal, que grups econòmics, fins i tot eclesiàstics, i que persones que han ocupat alts càrrecs polítics; fan declaracions públiques i/o es manifesten habitualment a la capital del Regne en contra de lleis que ni tant sols han estat aprovades pel Congrés —base de la democràcia i representació de la societat. Tot amb tot, una mena de pla per desacreditar la funció del legislatiu, titllant els partits del govern i independentistes, d’anticonstitucionals i terroristes. Estrany país aquest que en comptes de fer-lo atractiu i acollidor a una part important del país que voldria votar sobre la possibilitat de tenir un Estat propi, sembra l’odi contra ells a la resta del país. Estrany país aquest que els governs, més sovint els escorats a la dreta, utilitzen la guerra bruta i vulneren drets quan els interessa, seguint la consigna de «tot per la unitat de la Pàtria» o si s’escau «tot per la butxaca del partit o la meua pròpia». Estrany país aquest quan la màxima institució del govern del jutges (CGPJ), amb un poder tan ampli, està incomplint la Constitució per la manca de renovació per motius polítics, i el gruix del país ho accepta impassible, malgrat advertències i resolucions de les institucions europees. I també, estrany país aquest que de la cultura i les llengües pròpies, fa política. Estrany país «democràtic»…

---

*Publicat a Diario de Teruel, 3 de febrer de 2023