Estius familiars*

// María Dolores Gimeno

En aquells temps d’economia de subsistència i una mica més, moltes famílies urbanes solien passar l’estiu a les viles. Temps de nuclis familiars més extensos i de descansos allargats, perquè ja del mes de juliol, los iaios o els sogres, la mare i els fills-nets, tots s’instal·laven un parell de mesos a la casa que encara tenien a la vila d’origen, d’a on havien emigrat per guanyar-se millor la vida. Imperava la divisió de treballs o funcions, ja que la majoria de les dones es dedicaven a «sus labores», és a dir, a les tasques domèstiques, tal com ho registrava el DNI. I els pares de família es quedaven treballant a la ciudat, de Rodríguez, i només venien los caps de setmana o la quinzena rasa de les vacacions oficials. Pels xiconins, la vila o el poble a l’estiu volia dir juar al carrer en los amics d’allí, llargues tardes al riu o a la piscina si n’hi havia, passejades en bici…, rutines diàries que només se trencaven los dies de la festa major: la penya, les carreres i cucanyes, lo ball a la plaça, lo bou de foc… Pels grans, l’esbarjo habitual encomençava a mitja tarde o a la nit, sentats a la porta del carrer fent corro, un mirador per saludar, xarrar en los que s’aturaven o comentar sobre tot i tots; de tant en tant, anaven a refrescar a alguna terrassa dels bars locals o, quan arribaven les festes, balls i professons. Altres maneres de xalar, quan érem més pobres! A poc a poc, los «urbanites» van poder i voler comprar un apartament o xalet a la platja, passant del turisme rural al marítim o d’alta montanya, amb la venta de la casa de la vila originària o reservant-li menos dies. Esta tendència turística també la practiquen uns quants residents autòctons, que en temps de bonança econòmica han adquirit residències per estiuejar fora, a les platges mediterrànies; o que durant los dies de les festes, mentre es repetissen programes i costums, se’n van a descobrir el món extens.

---

*Publicat a Diario de Teruel, 17 de setembre de 2022