Ensarronada*
// Artur Quintana i Font
Quan en Jordi Solé Tura i companys, els dits pares de la Constitució, van rebre l’encàrrec de redactar-la, tenien clar que els calia fer-la tan democràtica com fos possible i sense apartar-se mai dels principies franquistes, ja fos perquè els va ser així indicat o perquè ells mateixos n’estessen convençuts. Es tractava d’un veritable tour de force: assolir en política la quadratura del cercle. I, a fe de Déu, ho van aconseguir. L’article 3. constitucional és ben il·lustratiu en aquest sentit. Al 3.1 escrigueren que «El castellà és la llengua oficial de l’Estat i tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d’usar-la», coincidint així plenament amb el franquisme i assegurant-se l’adhesió, com a mínim, del 75% dels votants parlants de castellà -magistral. Tanmateix, per mostrar un toc democràtic a la Constitució bé calia atorgar algun dret al 25% dels espanyols —parlants d’aragonès, basc… I així posaren al 3.2.: «Les altres llengües espanyoles seran també oficials a les respectives Comunitats Autònomes d’acord amb llurs Estatuts», text que malauradament no coincidia amb la ideologia franquista. Confiar que totes les 12 Comunitats amb llengües no castellanes no posessen als Estatuts l’oficialitat de la llengua pròpia era arriscat —efectivament: 6 ho han fet fins ara, i no sembla que se’n vulguen desdir en un futur útil. Calia redreçar el text com fos. I com? Doncs buidant de qualsevol contingut el ‘seran també oficials’ aplicat a les llengües espanyoles no castellanes. I així quan a l’Estatut de Galícia van declarar que tothom havia de saber i poder usar tant el castellà com el gallec els digueren que no, que hi ha dues classes d’oficialitat: una per al castellà i una altra per a la resta de llengües espanyoles. Però això no és democràtic? direu, i us respondran que potser sí, però per això tenim jutges i tribunals —magistral. Tanmateix hi hagué professors que cregueren que l’oficialitat del basc, català, … , anava de veres, i van córrer a demanar trasllat a altres comunitats per no haver d’ensenyar en basc, català… —santa ingenuïtat.
*Publicat a Diario de Teruel, 6 d’abril de 2024
Tags: Lo cresol