Davant del conflicte rus-ucraïnès, la NATO sempre ens ha fet augmentar les despeses militars. Ara que ens ha deixat penjats, també la solució és augmentar les despeses militars. No sé quin és el pla europeu, però Ucraïna no guanyarà mai la guerra, a no ser que Europa s’impliqui en un pla d’atac, que podria derivar en una tercera guerra mundial.
Aquests anys la NATO ha fet d’Ucraïna un arsenal militar i un mur d’encalçament contra Rússia. L’objectiu era debilitar-la, però la conseqüència ha estat debilitar Europa. Imagineu que Rússia fes el mateix a Amèrica —el que fa la NATO a Europa—: instal·lar bases i rearmar països com Canadà o Mèxic. Tampoc comprenc què té Ucraïna per a ser un país germà, que no tingui Palestina, els Kurds de Turquia, o el Sàhara, abandonat pel protectorat hispànic i regalat al Marroc. Cal recordar que el nucli del problema va començar amb la dissolució i desmembrament de la Unió Soviètica el 91, quan se li va prometre a Gorbachov la no ampliació de la NATO cap a l’est. Amb el govern de Boris Ieltsin, la plaga de països «nou-NATOS» va ser abundant. A partir del cop d’estat que USA va promoure a Ucraïna el 2014, començà la guerra civil al Donbàs que encara continua. L’any 2019 a París, Macron i especialment Merkel actuaren de mediadors d’un acord entre Putin i un jove Zelensky que no en va voler saber res i que fins i tot, se’n reia quan parlava Putin (i això que havia guanyat les eleccions amb la promesa d’acabar la guerra). L’objectiu de l’acord era fer del Donbàs una mena de regió autònoma, garantint els drets dels rus-parlants, que eren el 90 % de la població. Merkel se’n va anar el 2021, i als pocs mesos va començar la invasió. Dels 9 milions d’ucraïnesos que han fugit, almenys 6 milions ho han fet per evitar anar al front. Però com els europeus tenen ganes de guerra, només cal retallar les pensions, l’habitatge, l’educació i augmentar les llistes d’espera de la sanitat pública. I si s’han d’enviar tropes, doncs s’envien. Volen que Putin sigui una amenaça real, i potser ho aconseguiran.
*Publicat a Diario de Teruel, 15 de març de 2025