En la mort de na Michela Murgia*
// Artur Quintana
L’escriptora i activista independentista sarda va morir a Roma el 10 d’agost d’enguany als 51 any d’un càncer de ronyó diagnosticat dos mesos abans. Havia nascut a Crabas, a la costa occidental de Sardenya al golf d’Oristany, bastant al sud de l’Alguer. Era catòlica, antifeixista i feminista. Entre nosaltres és especialment coneguda tant per la seua abundosa obra literària, la relació religiosa amb Montserrat, el compromís independentista sard —interessada i respectuosa amb la catalanitat algueresa— com per la crítica social, el feminisme, defensora de les persones LGBTI, i antifeixista —a la Itàlia de na Giorgia Meloni. Escrigué un bon gruix de novel·les, sovint portades al cinema, i bastant teatre, on més d’una vegada n’havia estat actriu, i es prodigava com a crítica i articulista als mitjans. Escrivia molt majoritàriament en llengua italiana, mentre que en llengua sarda, la seua materna, només tinc notícia d’un monòleg, Spadoneri, del 2016, però em sona que també va escriure una peça bilingüe italià-sard. La novel·la Accabadora publicada el 2009 la feu conèixer arreu, i ja l’any següent l’editorial esquerranosa Wagenbach en va treure la traducció alemanya —la versió catalana només es faria esperar un any. D’Accabadora se n’han fet diverses adaptacions teatrals —també en català. L’obra tracta bastant la temàtica de l’eutanàsia en la societat tradicional sarda, on quan s’adonaven que una persona ja era a les acaballes hi havia dones que per estalviar-li el patiment li provocaven la mort, un tema que també havia estat tractat en portuguès per en Miguel Torga a la narració O Alma-Grande dels Novos Contos de Montanha del 1944 on els criptojueus de Tras-os-Montes per a evitar que els moribunds apostatessen els tractaven de la mateixa manera. Accabadora havia estat precedida el 2008 per Viaggio in Sardegna, llibre altament recomanable per a qui vulgue conèixer a fons la Sardenya més íntima i secreta, encara no malmesa del tot pel turisme desenfrenat. Han seguit Chirú el 2015 —Una relació perillosa en la versió catalana el 2019. Istruzione per diventare fascisti del 2018 —Instruccions per a esdevenir feixista del mateix any, i el 2019 Noi siamo tempesta —Som tempesta un any després.
*Publicat a Diario de Teruel, 2 de setembre de 2023
Tags: Lo cresol