A les envistes tenim les eleccions generals i em fa una mica de basarda quan penso que aviat s’encetarà la campanya electoral. Seguirà la brutal i descarnada polarització, la confrontació total i la mala educació, d’alguns més que d’altres? Si així fos m’hauré de desconnectar del procés fins el dia 29 de novembre que hauré de votar. El que caldria, i no és cap exigència allunyada del sentit comú i del deure democràtic, que els partits polítics presentessin els seus programes i mesures concretes a executar, en el cas d’arribar al poder. Els votants responsables podrien triar. En el moment actual, quan sembla que les enquestes mostren com a primera preocupació de la ciutadania el problema de l’habitatge, com de coherent seria l’explicar l’abast real del problema, encara que no sigui per tothom el mateix. Després proposar mesures. A curt termini hi ha consens en general per evitar els desnonaments del tipus de la Maricarmen o persones vulnerables. Una altra cosa és la manera d’evitar-los o qui hauria de pagar o fer-se càrrecs de l’avaluació i les despeses. Han de ser els propietaris, petits o grans, o les institucions públiques? El greu problema de l’habitatge al que s’ha de fer front, sobre tot a les grans capitals, és difícil i ve de lluny. No valen les solucions curtterministes ni improvisades. S’haurà de controlar l’especulació, però no confondre-la amb una rendibilitat justa dels arrendadors o propietaris. Poc avançarem en el problema si no comencem, el més aviat possible, a construir habitatge social d’una manera important. El parc d’aquests habitatges està al voltant del 2 per cent: una penúria. Caldria tenir present, per entendre millor el problema, que la població espanyola ha passat de 40 a 48 milions els últims 20 anys. Que al 2025 ens van visitar 97 milions de turistes quan al 2005 només eren 56, i tots ells hauran de dormir en algun lloc, oi? Què s’ha de fer amb la gran quantitat d’emigrants adinerats, professionals altament qualificats i «expat» en general que estan disposats a pagar el que sigui per un habitatge a les grans ciutats? Quan el gap entre la demanda i la oferta en el mercat lliure és molt gran, apareix el descontrol i l’aprofitament. Tot i que, les mesures massa coercitives produeixen efectes contraris, perquè l’habitatge no va exclusivament d’ideologia.
*Publicat a Diario de Teruel, 17 d’octubre de 2026