Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate

El rei demèrit*

// José Miguel Gràcia

He arribat a un estat d’emprenyament que se’m fa difícil descriure’l. El motiu no és altre que el munt de vídeos, fotografies, gravacions i declaracions amb referència a la conducta dissoluta i les accions reprovables del ex-rei Joan Carles, dit l’emèrit. Quines penques! Bon ull el del dictador Franco que el va triar perquè fos el seu substitut! Dins el paquet de la Constitució va colar a manera de vaselina lubricant per als militars. No van mancar les lloances de les dretes hispàniques —monàrquiques, militars, eclesiàstiques, mediàtiques i econòmiques— i fins i tot de les esquerres i els sindicats. Conductor del procés de la transició, adalil de la democràcia i trempat a tentipotenti, el proclamaven permanentment. I mentre tant, què feia ell, què feia la monarquia? Algú encara pot pensar que dels seus actes i infidelitats —milers diuen— no n’era conscient, Sofia? No cal dir que si no hagués estat rei i les hagués pagat de la seva butxaca, només tindrien interès per als lectors de la premsa rosa. Els presidents i membres dels governs, serveis d’informació, mitjans de comunicació de tota mena i tantes i tantes persones s’ho callaven. Per què? I mentre tant el monarca i la seva família anaven amassant un patrimoni de centenars o tal vegada milers de milions d’euros (més o menys 250.000 milions de pts), mitjançant comissions, regals, mediacions o trucades telefòniques. Una família exemplar per a un país exemplar, oi?. L’actuació exemplar de Joan Carles Rex en el cop del 23F, que va “salvar la democràcia”, dona la impressió que no va ser més que una ocultació i aprofitament d’uns fets dels quals mai sabrem tota la veritat. Tan se val, era i és no imputable. Visca la igualtat! . Dels mèrits de l’actual successor dei gratia, Felip VI, no estic disposat a fer el llistat dels seus mèrits. Jo no els conec, i a més, té la seva casa en flames. No és estrany que a Catalunya no sigui ben rebut si recordem la seva intervenció del 3 d’octubre de 1917, quan va posar per sobre la integritat de la pàtria a la del ciutadans, apallissats alguns quan volien només votar. Per acabar proposo que quan es faci referència a Joan Carles, no es digui “rei emèrit” sinó “rei demèrit”.


*Publicat a Diario de Teruel, 19 d’octubre de 2024

Tags:

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

 


Membre de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Logo ACPC blanc 150 px

 

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: