Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate, així som i així facem

El català en perill*

// José Miguel Gràcia 

En el transcurs dels últims 15 anys s’han perdut mig milió de catalanoparlants  a Catalunya. Veritablement és una notícia ben trista i sorprenent per alguns, tot i que, lingüistes i observadors de la llengua ho venien manifestant reiteradament. Malauradament no hem fet massa cas de les seves alertes o no hem sabut aplicar  sistemes d’alerta primerenca (Early warning systems). De l’InformeCat 2021 de la Plataforma per la Llengua, publicat recentment, destacaré un quants punts. En l’àmbit de tots els territoris de parla catalana tan sols el 32,4% de la població parla habitualment en català.

De cada deu parlants de català, vuit canvien al castellà quan s’adrecen a un castellanoparlant. I les raons són les de sempre: “per respecte”, “per educació” o perquè creuen que l’interlocutor no els entendrà. Molta educació i molt respecte, però el català se’n va a fer punyetes. El jovent està abandonant el català en les seves relacions no per igual, esclar, en tots els territoris. Enlloc és més greu la situació que a l’àrea metropolitana de Barcelona. La integració lingüística dels nascuts fora del país és baixa en general en tots els territoris. Les empreses fan ben poca cosa per la integració lingüística. La presencia del català en l’àmbit de la justícia és pràcticament residual. La vulneració dels drets lingüístics a la Universitat pot arribar a ser d’escàndol, per exemple, a la Facultat de Medicina de la Universitat de les Illes Balears, nomes el 26 per cent de les classe es fan en català. Les preguntes que ens hauríem de fer: ha funcionat la immersió lingüística? O estaríem pitjor sense la immersió? Per què no fan més les institucions per la protecció del català? Com obligar a les plataformes digitals a oferir més continguts en català?  Malgrat tot tenim una bona notícia en tots els territoris, el català no recula, sinó que avança en internet: els quatre navegadors més utilitzats del món disposen de versió en català; la comunitat catalanoparlant de TikTok, per exemple, acumula més de tres-cents milions de visualitzacions amb l’etiqueta #EstikTokat. Necessitem amb urgència mesures legals i més protecció per part de les institucions i canvis d’actituds i comportaments dels parlants.

*Publicat a Diario de Teruel del 6 de novembre de 2021

Tags:

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: