// Judith Bielsa
La lluita contra el canvi climàtic sovint s’ha presentat com una qüestió purament tècnica i de bones intencions globals. Tanmateix, una mirada més crítica ens revela que aquesta agenda, lluny d’estar exempta d’interessos polítics i econòmics, pot ser utilitzada com una eina de perpetuació de desigualtats i injustícies. L’anomenat “ecoblanqueig” d’alguns Estats, com el d’Israel, n’és un exemple paradigmàtic.
Israel ha estat un pioner en solucions energètiques verdes i gestió de recursos hídrics, però aquests avenços no s’entenen sense el context de l’apartheid hídric i la colonització energètica exercida sobre Palestina i altres territoris ocupats. Les narratives que exalten la innovació israeliana en dessalinització d’aigua i energia renovable ignoren el desposseïment i l’explotació dels recursos palestins. Això inclou el desviament de recursos hídrics cap assentaments il·legals, mentre que milers de palestins viuen sense accés garantit a l’aigua potable. Aquesta “transició verda” també s’ha convertit en una plataforma de normalització de relacions desiguals amb altres Estats àrabs. Acords com els de Prosperity Blue i Prosperity Green, sota una aparença de col·laboració ambiental, legitimen la dominació israeliana a la regió mentre perpetuen l’explotació de recursos que haurien de pertànyer a les comunitats locals. L’aprofundiment d’aquest colonialisme verd no només afecta Palestina. És una expressió més de com el sistema econòmic global manté relacions colonials disfressades de modernització sostenible. El desplaçament de comunitats, l’apropiació de terres i el saqueig de recursos són realitats que es repeteixen en territoris com el Sàhara Occidental i altres zones vulnerables del Sud global.
Enfront d’això, és essencial plantejar preguntes incòmodes: sostenibilitat per a qui? Qui en paga els costos socials i ambientals? Les lluites per una transició verda justa han de ser centrades en la justícia climàtica, l’autodeterminació dels pobles i el reconeixement de les relacions de poder que històricament han alimentat aquestes desigualtats. Sense això, el camí cap a una economia verda no serà més que una nova forma de dominació.
*Publicat a Diario de Teruel, 28 de desembre de 2024