Desigualtat mediàtica a Gaza*

// Judith Bielsa

Des de fa mesos, la Franja de Gaza és l’escenari d’una destrucció massiva que molts consideren un genocidi. Des del primer dia, la campanya israeliana va mostrar clarament que l’objectiu no era només la seguretat, sinó l’eliminació d’un poble sencer. Les xifres parlen per si soles: desenes de milers de morts, amb estimacions que superen els 40.000, i altres estudis que preveuen fins a 186.000 morts directes i indirectes. Davant d’aquesta realitat, la comunitat internacional sembla haver assumit aquesta tragèdia com una cosa inevitable, mostrant una preocupant indiferència cap al sofriment fora d’Europa. Aquesta indiferència s’accentua quan l’agressor és un estat percebut com a part de l’esfera europea, com és el cas d’Israel. El tractament mediàtic d’aquest conflicte reflecteix aquesta normalització. Al principi, les notícies van omplir les portades amb imatges esgarrifoses, però a mesura que la violència s’intensificava, l’atenció mediàtica va anar disminuint. Les vides perdudes, que haurien d’haver commogut la consciència global, es van convertir en simples números sense rostre ni història. Aquesta cobertura desigual també s’estén a altres regions de la Palestina històrica, com Cisjordània, on la repressió israeliana ha augmentat sense gaire atenció internacional. Aquest fenomen d’indiferència no és nou. Al llarg de la història, les atrocitats que es produeixen al Sud Global reben una resposta tèbia o inexistent. En el cas de Gaza, la resposta desmesurada d’Israel es va justificar inicialment en nom de la legítima defensa, però aquesta justificació es va desmuntar davant l’evidència de milers de morts i la destrucció generalitzada. Tot i que alguns països han fet gestos simbòlics com el reconeixement de l’Estat palestí, aquests no s’han traduït en accions concretes per frenar la impunitat israeliana. El racisme sistèmic que impregna les relacions internacionals contribueix a aquesta desvaloració de les vides palestines, perpetuant una jerarquia de valors humans en què unes vides importen més que altres. Aquesta perillosa normalització no només permet que la violència continuï, sinó que crea precedents que amenacen altres pobles arreu del món. Si no trenquem aquest cicle d’indiferència, correm el risc que la destrucció sistemàtica esdevingui un fet acceptat sota certes circumstàncies, erosionant els fonaments dels drets i de la dignitat humana.

---

*Publicat a Diario de Teruel, 24 d’agost de 2024