De cremar i cremar-nos*
// Raquel Llop
La Terra s’està cremant, s’està inundant, socarrant, desfent, trencant, apagant. La Terra no sap de quina forma més dir-mos que param, que baixam lo ritme, que intentam solucionar allò que hem provocat, tot lo mal que li hem fet, i no per ella, sinó per poder viure nosaltres en ella.
Incendis per tota la Península, temperatures extremes al Canadà, inundacions a Alemanya, Sibèria cremant… sense cap mena de dubte, som la espècie que més s’està esforçant a extingir-se, eixe és lo nostre gran èxit com a humanitat. I, per si no en tinguérem prou, lo passat 29 de juliol va ser el dia en què vam esgotar los recursos que teníem a la Terra per a tot l’any. És lo que s’anomena: sobrecapacitat de la Terra, i l’hem aconseguit a meitat de l’any, la qual cosa vol dir que d’agost a desembre estarem consumint los recursos previstos per a l’any 2022. Fabulós. Res a celebrar.
Venint d’un any on el lema ere saldremos mejores, no veig ni que hagam eixit ni molt menys, millors. Sí que mos hem tornat més individualistes, més interessants, bastant més solitaris i, fins i tot, agressius. Crec que hem perdut totalment de la nostra ment lo sentiment de comunitat, en qualsevol sentit. Des de les viles més xiquinines als barris de les ciutats més grans hem perdut (o hem dixat anar) la capacitat de crear xarxa, de cuidar dels altres i deixar-mos cuidar. Hem tancat la porta i abaixat les persianes, tot allò que passe fora no ho consideram problema nostre i, sento dir-te, ho és.
I en mig d’este conflicte entre allò individual i allò col•lectiu, d’allò privat a lo públic, oblidam que tot comença en lo personal, que és polític, que té ressò en la resta d’individus i que, en lo cas de la Terra i les contínues agressions que li proferim, té greus conseqüències per al conjunt de les persones.
Pot ser, en este món ple de cendres que estem dixant, hem oblidat que, de no controlar la foguera, al final serem nosaltres los que mos acabam cremant.
*Publicat al Diario de Teruel el dissabte 31 de juliol del 2021
Tags: Lo cresol