Carrils bici*

// José Miguel Gràcia    

No trobareu una ciutat o un poble que es consideri important sense els seus carrils bici, funcionant o planificats per a la seua implantació a curt termini. Sembla que la tradició del Països Baixos s’hagi estès per tot arreu. Tant de temps els cels de ciutats i pobles contaminats i no havíem fet gran cosa contra la pol·lució a ran de terra, ni contra el forat de la capa d’ozó! Que millor que la substitució dels vehicles contaminants i sorollosos per les bicicletes…! El que passa que els vehicles actuals i moderns són elèctrics i no produeixen cap emissió ni fan soroll, la qual cosa desvirtua i complica la justificació dels carrils bici. D’altra banda, no sé perquè no es substitueixen els dibuixets de les bicicletes dels carrils, per senyals de patinets, del quals cada vegada n’hi haurà més i més. No vull que penseu que estic en contra de la convivència ciutadana, de la humanització i de la pacificació –d’aquesta manera es ven– de les ciutats i pobles. Tot i que, el procediment per fer els carrils bici hauria de ser: abans de pintar i aixecar els corresponents murets per als carrils, es fes un estudi per determinar la seua necessitat. Quantes persones grans hi ha al poble o barri que mai podran utilitzar la bicicleta? Quantes bicicletes han de passar per hora i dia per justificar la necessitat?  Quins són els desplaçaments, fluxos de transit i obligacions específiques de la ciutadania? A més, no s’haurien de negligir les inseguretats i entorpiments que poden produir els carrils bici. I si els ajuntaments tinguessin abans com objectiu principal i primer per lluitar contra la contaminació, l’electrificació de tota la flota d’autobusos urbans, l’exigència de que els repartiments de productes als domicilis es portaren a terme  amb furgons electrificats i es promogués al màxim la compra de vehicles elèctrics… . Alcaldes i regidors, refredeu-vos la fal·lera dels carrils bicis! Res a dir respecte a l’habilitació de les ciclovies, espais especials només per a bicicletes i patinets sense interferències amb els vehicles i persones. Finalment una petita reflexió: algú pot pensar que “pacificant” i “humanitzant” les ciutats, els preus i els llogués dels pisos baixaran o deixaran de pujar? Contràriament, no pot esdevenir una manera d’expulsar els seus habitants del centre cap els barris o fora de les ciutats? Gentrificació és la paraula.

---

*Publicat a Diario de Teruel, 7 de setembre de 2024