El primer canvi d’hora a Espanya va tenir lloc l’any 1918, canvi permanent i no estacional com els d’ara. Tot i que, durant els anys 1920 a 1925 i de 1930 a 1936, no s’aplicaria. Definitivament va ser l’any 1940 quan Franco, per la seva amistat i coincidència ideològica amb Hitler, va adoptar irracionalment l’hora d’Alemanya, que corresponia al fus horari centreeuropeu.
Una directiva de la Unió Europea de l’any 2001 va establir el canvi d’hora estacional –2 cops a l’any– com a instrument d’estalvi d’energia i millora de les emissions de CO2, però sense comptar amb els efectes psicològics i socials negatius dels ciutadans. Mai es van fer estudis econòmics seriosos sobre el tema, i així, cada país justifica teòricament els guanys de l’aplicació dels canvis d’hora estacionals, o ni tant sols es molesten en justificar. No es va trigar massa en dubtar dels efectes positius dels canvis, tot i que, fins avui cap acord s’ha pres per deixar-los de fer. Suposant que fossin un xic reals els efectes positius del canvi del 2001 i posteriors, actualment amb la introducció de la il·luminació tipus led i la generació d’energia mitjançant les plaques voltaiques i altres energies renovables, aquest canvi és, com a mínim, una estupidesa. La mandra i falta d’acord de la UE, en tants i tants de temes, és més que evident. Any rere any, al març i a l’octubre, els ciutadans europeus, resignats o emprenyats –jet lag inclòs–, han de manipular els seus rellotges, mentre els seus representants nacionals o europeus es mantenen indolents adduint la manca d’acord. En el cas d’Espanya la situació és més greu encara, perquè a més hauria d’adherir-se a l’horari occidental que li pertany segons fus horari real, com Irlanda, Gran Bretanya, Portugal i les Illes Canàries. No té cap sentit ni utilitat que romanguem en el bloc dels 17 països d’horari central, com Alemanya, Itàlia, Polònia, etc. En el cas de França tinc els meus dubtes. Mireu si seria ben fàcil de solucionar el tema: un març o un octubre no fer res i seguir per sempre amb el mateix horari. No és demanar massa, oi?
*Publicat a Diario de Teruel, 5 d’abril de 2025