…, de la dona siguis parent (B2). La frase popular reconeix una verdat profunda de les societats tradicionals: la dona era un pilar ineludible, un nucli de poder silenciós però ferm. En un món a on lo poder simbòlic i real estava en mans d’homes, l’àmbit domèstic i familiar era el seu regne, i des d’allí elles teixien una influència decisiva. La dona era el nuc que lligava la família, la transmissora de valors i la gestora invisible d’una economia domèstica sense la qual cap casa hauria sobreviscut; i quan calia, aidava al camp o al negoci familiar. No només educava els fills sinó que també cuidava la generació anterior, pares o sogres vells, un deure pagat per costum en l’herència de la casa. La família materna —mares, germanes, cosines, ties…—, ademés, solia ser refugi afectiu i veritable nucli de les relacions emocionals fora del control masculí. I quan quedaven viudes, lo dret foral aragonès los donava l’usdefruit dels béns de l’home, convertint-se en figures de pes i autoridat. Avui lo paper de la dona s’ha transformat radicalment. Estudien, treballen en professions que els proporcionen recursos propis, ocupen càrrecs i tenen una llibertat de moviments impensable fa unes dècades. Van soles al bar, viatgen, decidissen si es volen casar o no i vestissen com volen. La igualdat en drets i oportunitats evident en l’espai públic amaga la desigualdat al privat, en què les dones encara assumissen la major part de les faenes domèstiques i de cura, mentre ha desaparegut la família extensa dins d’una mateixa casa. A les portes del 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, mereixen un homenatge: les més grans que, després d’una vida cuidant els demés, viuen soles i no les cuida ningú; i les que, en edat laboral, fan doble jornada, professional i domèstica. Recordant lo refrany, ben volent o mal volent, tots i totes som parents d’una dona. A la societat sencera li toca reconèixer en feits i empatia la dedicació passada i present d’unes i altres.
*Publicat a Diario de Teruel, 7 de març de 2026