
A la merda la guerra, aquesta també*
// Antoni Bengochea
Vivim un ambient prebèl·lic desconegut per a mi. La NATO ens ha alineat i ho hem beneït per aclamació. El govern s’ha baixat els pantalons i les dretes xalen: ja som tots uns. Espanya es una, i el sector crític (com jo) una lamentable minoria nostàlgica d’aquell “no a la guerra”. Els actuals pacifistes som uns covards, mariques o fills de Putin. La desinformació i manipulació dels mitjans de comunicació (controlats pels seus oligarques) campa a tot plaer. Què fa aquesta guerra diferent a les altres? Afganistan el vam abandonar, la guerra de Síria mai ens ha importat (com no ens va importar la dels Balcans), ni ens importa la invasió d’Israel a Palestina, ni la massacre de Turquia (país NATO) als kurds o la invasió del Marroc al Sàhara; i encara menys les guerres dels països africans que ens omplin el nostre d’immigrants il·legals.
Vladimir Putin (fins fa poc un referent per a la ultradreta europea, Vox inclòs) és un autòcrata i un sàtrapa, però també un anticomunista, ultraliberal, imperialista neotzarista i un feixista fòssil. La invasió d’un país no té defensa possible, però en aquesta pel·lícula, no hi ha bons. I l’altre bàndol és la NATO, la institució comercial i militar dels USA a Europa. Què cony pinta Ucraïna (un país germà de Rússia) a la NATO, com vol el seu irresponsable president? El mateix exministre Margallo ho ha dit, fins i tot posant en dubte també la integració a la Unió Europea. Ucraïna és una democràcia tan dèbil i caòtica que la nostra sembla un paradís: fa vuit anys que té una guerra civil que no resol (responsables els ultranacionalismes russos i ucraïnesos), la seva història recent és plena d’assassinats polítics, persecucions, cops de mà a presidents, radicalismes, ultranacionalismes, presidents empresonats, corrupció a dojo, etc. És penós que, després de tants anys d’educació pacifista a les escoles, ens ho carreguéssim tot perquè ho digui la NATO. No es tracta de mirar de costat, sino d’implicar a la UE i a l’ONU en una activitat intensa de diplomàcia i pacifisme. Si vis pacem, para pacem.
*Publicat a Diario de Teruel, 12 de març de 2022
Tags: Lo cresol