La noia de la portada*

// Vicent Pallarés Pascual

M’assabento que la portada de Temps de Franja n. 144 (gener 2020) «Masovers en extinció» ha quedat entre les tres finalistes al premi a la ‘Millor portada de publicacions bimestrals i trimestrals’ de l’Associació Catalana de Premsa Comarcal, fet que m’ale- gra molt i que reconeix la feina de disseny de Carles Terès. A la foto, una xiqueta d’uns tres anys —la meva mare— damunt d’un ase mira fixament amb la mirada perduda. Darrere el Mas Gran, de la masada dels Fossos, un imponent edifici del segle XVIII.

L’ase que apareix feia les tasques pròpies al camp i es recorda sobretot perquè sabia recórrer sol el camí de la font a la masia i a l’inrevés mentre portava aigua. La relació que es tenia amb els animals de treball era estreta i el nom no s’oblidava tot i el pas del temps. Quan morien o se’ls emportaven per sacrificar-los s’arribava a plorar per ells. Que quedés immortalitzat l’ase a la fotografia marca la seva importància com un membre més de la masia.

Una imatge enigmàtica i hipnòtica d’un temps que es debat entre l’oblit i el record. Tot i ser cap a l’any 1961, el blanc i negre original l’ancora en un passat indefinit. La força del monocrom fa que la data s’oblide i que els anys ballen en la memòria. Una instantània que pertany a una sèrie de fotografies que van realitzar els meus avis i que retrataven aquella quotidianitat. Una imatge que quedarà com a testimoni dels treballs al camp i la vida d’aquells dies a la masia.

---

*Publicat a Temps de Franja n. 150, abril de 2021