La nova dictadura*

// Marina d’Algars

A mesura que em faig gran em costa més assimilar els canvis sociològics, entendre les respostes actuals a les preguntes inherents a l’ésser humà: Qui sóc? Quina és la finalitat de la vida? Què fem aquí? Etcètera. El sociòleg Zygmunt Bauman parla de la Modernitat líquida. Abans les decisions es prenien segon uns patrons preestablerts, en l’actualitat tot és canviant i té data de caducitat ràpida. Les formes de vida són inestables, s’acaben de manera veloç per a començar-ne altres de noves: feina, relacions de parella, modes. Sembla que vivim sense lligams ni arrels, ara aquí, ara allà segons la demanda del mercat que reclama renovacions freqüents en el món empresarial amb unes exigències extremes per a complir els objectius de producció. I el monstre de l’atur com amenaça evident si no s’aconsegueixen les expectatives de rendibilitat. Els productes canvien, els objectes no es fabriquen per a durar o conservar-los. Ara tot és efímer. La publicitat i el màrqueting són els grans manipuladors de la nostra voluntat. Podem comprar A, B, C, D, però tot és el mateix, perquè tot està contaminat per l’interès del mercat de crear-nos la necessitat de consumir productes en quantitat molt superior a la necessària, fent-nos creure què ho fem amb llibertat personal de poder seleccionar el producte més adient als nostres gustos i així viure millor. La satisfacció immediata del desig. La nova dictadura. Est model econòmic del consum il·limitat provoca el desgast dels recursos naturals i de l’equilibri ecològic, però això és un tema per a una altra columna. Cosima Dannoritzer, en el seu documental, imprescindible per obrir consciències, Comprar, tirar, comprar, entre molts arguments indica que cada tres minuts es crea un producte nou. Obsolescència programada. Ja en parlaré. Els dígits d’aquesta columna no donen per a més. Bon Nadal i Bones festes amb torrons i pastes de casa. Com abans.

*Publicada a Temps de Franja n. 144, gener de 2020