Ciència-ficció*

// Marina d’Algars

Avui els meus pensaments són Ciència-ficció. Parlar per parlar. La nit passada vaig tenir un mal somni. Inacabable. Veia la III Guerra Mundial, una guerra freda entre dos blocs: els Estats Units i la Xina. El primer tenia els millors laboratoris científics del món i el segon la tecnologia digital més avançada i, a més a més, posseïa el domini de molts països a causa de la dependència del deute extern d’aquells. El primer país creava un virus, en un laboratori camuflat que es dedicava a la investigació sobre vacunes, i el deixava caure a un país oriental. Els rics tenien la vacuna, els pobres morien. Amb la finalitat d’evitar la propagació del virus i possible contagi, es van tancar els col·legis, instituts, centres recreatius i culturals, residències de vells. Algunes persones estaven preocupades i sortien al carrer amb mascareta, altres deien que hi havia més morts per la grip que infectats pel nou virus, que també es morien del cor o de càncer. En el somni veia morts d’accidents laborals i en guerres inútils. També veia milers de refugiats en llocs del Mediterrani, amb condicions de supervivència catastròfiques i violacions de dones en països pobres, infants que no sobrevivien pel xarampió a Àfrica. També em venien al meu somni moltes imatges de contaminació ambiental, notícies manipulades als mitjans de comunicació per la dictadura del capitalisme. A Barcelona se suprimia el Congrés Internacional de mòbils on els xinesos havien de demostrar que estaven davant en tecnologia digital de la resta del món. Però la informació oficial, amb finalitat política i econòmica, deia que s’anul·lava per prevenció sobre la difusió de l’epidèmia. Mentrestant l’epidèmia s’expandia i morien els més vulnerables: persones velles de seixanta-tres anys, setanta-sis anys…
Afortunadament, tan sols és un mal somni.

*Publicat a Temps de Franja n. 145, abril 2020