Aturada internacional de dones

// Marina d’Algars

Penso que, a hores d’ara, tothom està assabentat de la vaga internacional i reivindicativa de dones, el 8 de març de 1018, dia Mundial de la Dona, convocada per diferents col·lectius i associacions feministes a més de 150 països. És una vaga feminista, és a dir, no solament laboral sinó de cures en la família, de les tasques domèstiques, de la compra al mercat, del suport emocional, de la feina silenciosa i silenciada, del consum, contra la tirania estètica que es viu com a dones. Em ve al pensament el primer símbol de vaga feminista i pacífica promoguda per Lisístrata (Aristòfanes, 411 aC); els moviments de les sufragistes i feministes; la importància històrica i les conseqüències posteriors de la manifestació de les obreres tèxtils de Víborg, a Rússia, el 1917; les diferents vagues al llarg dels segles XX i XXI a l’Argentina, a Bolívia, a l’Anglaterra, a Polònia, a França… “La vaga de sexe de Dones” a Libèria per exigir la pau en el 2003, amb la líder i premi Nobel de la Pau Leymah Gbowee, la també Nobel i presidenta Ellen Johnson-Sirleaf i les imatges de la Marxa de Dones a Washington, el 21 de gener de 2017, en contra de les declaracions masclistes del nou president dels Estats Units (la més multitudinària des de la guerra de Vietnam). Les accions reivindicatives són i seran necessàries fins a aconseguir eliminar la desigualtat en funció del gènere. Les dones pateixen les conseqüències de la crisi de manera més agressiva que els homes. Qui cuida de les persones grans? I dels nens? On és més gran l’augment dels contractes a temps parcial? O l’augment de la bretxa salarial de gènere, com diuen els sindicats? Per no parlar de la violència de gènere, de l’intent de prohibir l’avortament a Polònia, dels feminoides i de les violacions en Llatinoamèrica o la despenalització de la violència de gènere en alguns països. NO HI HA CAP PAÍS DEL MÓN ON HI HAGI IGUALTAT PLENA. Des d’un raconet del meu món, al costat del Matarranya, em sumo a la vaga i al crit feminista: Volem ser lliures, vives, feministes, combatents i rebels.

Il·lustració de l'obra Lisístrata del llibre 
Le commedie d'Aristòfanes. / Adolfo De Carolis (1874-1928)