Fruit del codonyer, més o menys dit igual en tots els parlars catalans, tot i que a l’Empordà, on tenen el mal costum de posar cap per avall totes les vocals, en diuen codeny, i a terres d’Alacant, on ens mengen la –d-, cony. Ve del del grec κυδώνιον, a través del llatí cotoneu. El català, com tantíssimes altres vegades, s’afilera amb l’occità codonh, el francès coign i l’italià cotogna, mentre que el castellà i el galaicoportuguès fan la guerra a banda, amb membrillo i marmela respectivament. De la confitura de codony, el codonyat, a Barcelona i altres zones urbanes, en diuen així: membrillo. Anathema sit!
“A Calladrons collissen codonys, cada ginollada una codonyada, cada codonyó un ginolló”. Embarbussament que provoca, gairebé necessàriament, la confusió entre “codonys” i “collons”, una confusió que té el seu què, perquè sovint s’usa, especialment entre la gent gran, l’expressió “codonys!” com a eufemisme per “collons!”. Però és que, a més i com hem dit adés, a Alacant, del codony, en diuen cony (com “roa” per roda, o “caïra” per cadira). Segurament aquesta és la causa de la popularització de membrillo, que pareix que no té tanta connotació. Ves per on, una fruita tan casta passa a tindre un bé de Déu de significacions sexuals, i a més a més dels dos sexes.
El meu consell és que reivindiquem els codonys i que recuperem el codonyat, ara que som a la tardaó i estan madurs, i com no, els cocs de Fraga, amb codony i ametlles o nous. Però sobretot que, en esta societat tan venuda a l’eufemisme i a la correcció política —especialment en qüestions relatives al sexe—, utilitzem el codony, que és cony i colló alhora, com a símbol bisexual, transgènere i, al capdavall, LGTBIQ+. Avançarem decidits cap a la llibertat i la igualtat sexual i de gènere, i reivindicarem així, de passada, una de les paraules més boniques del català.
Publicat a Temps de Franja n. 163, novembre 2024