La Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, en col·laboració amb l’Associació Guirigall de Maella, ha promogut l’edició d’un fullet toponímic del terme municipal de la població amb prop de 250 noms ubicats cartogràficament. Són els que ha seleccionat l’equip de voluntaris maellans dels 340 que, de moment, té recollits i geolocalitzats.
El fullet desplegable consta d’un mapa detallat del terme i, al revers, del llistat de topònims agrupats per categories i amb la referència de coordenades per a que puguen ser trobats fàcilment en l’esmentat mapa. Hi consten barrancs, basses, camins, corrals, pistes, coves, creus, ermites, finques, fonts, masos, nòries, prats, racons (‘rincons’), salts d’aigua… D’aquesta manera s’intenta evitar que el patrimoni lingüístic maellà acabi oblidat.
Un total de 63 alumnes inscrits de 4 centres educatius d’Aragó han participat en l’edició d’enguany, que per primer cop compta amb joves de la demarcació de Saragossa
Dues docents d’Aragó, una de l’IES Joaquín Torres de Mequinensa i una altra de l’IES Matarraña de Vall de Roures, finalistes en la categoria de professor més motivador del certamen
La quinzena edició del concurs literari AMIC-Ficcions ha presentat el seu llistat de finalistes. De les més de 1.800 històries publicades que es van pujar durant el termini del concurs, el jurat, format per persones vinculades al món literari i de l’educació, ha seleccionat 4 relats de 5 joves d’Aragó dels quals 2 són d’Osca, 1 de Saragossa i 1 de Terol i 2 professores que han arribat a la final.
Magda Godia Ibarz ha estat guardonada, a títol pòstum, amb el premi “Desideri Lombarte 2023”.
El jurat, compost pel Sr. Ignacio Belanche Roche, Sr. Arcadi Calderó Peralta i na Carme Messeguer Zapater, i presidit pel Sr. Francho Beltrán Audera, cap de servei de Política Lingüística, va decidir, per unanimitat, concedir el premi “Desideri Lombarte 2023” a na Magdalena Godia Ibarz per la seua decidida contribució a la defensa i la dignificació del català d’Aragó. Perquè amb la seua cordialitat, energia i amor per la terra, ens ha ensenyat a estimar la llengua i la literatura aragonesa en català des de la seua Mequinensa natal. El seu compromís actiu en favor de la cultura des de la responsabilitat política queda per sempre com un exemple per a la societat aragonesa.
El Ple de l’Academia Aragonesa de la Lengua, en sessió extraordinària celebrada el passat dilluns 3 d’abril, ha aprovat l’Ortografia de l’aragonès, la normativa ortogràfica oficial de l’aragonès.
Amb aquesta decisió històrica, l’Acadèmia posa fi a la situació actual de concurrència de múltiples propostes ortogràfiques per a l’escriptura de l’aragonès. La mateixa AAL va reconèixer aquesta situació de partida l’octubre passat, quan va aprovar un acord normatiu que, provisionalment, considerava «ús correcte» la utilització de qualsevol de les normes gràfiques preexistents, fins que es publiqués la normativa ortogràfica en què la Institució estava treballant. Des de l’aprovació, dilluns passat, de la normativa ortogràfica oficial, queda sense efecte l’acord publicat el mes d’octubre.
El proppassat dilluns 21 de febrer, se celebrà a l’Aula Magna del Paranimf de la Universitat de Saragossa el Dia Internacional de la Llengua Materna, amb la presència, entre altres autoritats, del Rector de la Universitat de Saragossa, José Antonio Mayoral, del Director General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, Ignacio López Susín; del president de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, Javier Giralt; dels directors generals del Departament de Vertebració del Territori, Gregorio Briz i Bizén Fuster, i del president de la comarca del Baix Cinca i alcalde de Saidí, Marco Ibarz. En la seua salutació als presents que omplien el recinte, Mayoral digué que «les llengües van més enllà de ser un instrument de comunicació i són, a més, un valuós patrimoni immaterial que s’ha de protegir». «Les llengües —afegí— transmeten bellesa, són bellesa».
Mentre que l’ensenyament d’una llengua estrangera i del castellà és obligatori, s’observa que el de l’aragonès i el català, les nostres llengües pròpies i històriques, és optatiu, i això passa malgrat que la Constitució a l’article 3.2 proclame que aquestes llengües ‘seran també oficials’ –fa servir el futur perquè l’any 1978 en proclamar-se l’actual Constitució no ho eren, i el ‘també’ perquè el castellà ja n’era, d’oficial. I si voleu saber què vol dir per a una llengua ser oficial, només us cal llegir l’article 3.1 de la Constitució que diu que el ciutadà té el deure de conèixer la llengua oficial i el dret de fer-la servir. Essent així l’Estat ha de posar els mitjans perquè el ciutadà puga conèixer-la i fer-la servir en tot indret i moment. Pareix de sentit comú, oi que sí?
Les associacions culturals alerten sobre la substitució lingüística del català a Aragó i posen la mirada a Europa en el Dia Internacional de la Llengua Materna
La 3a edició de les ‘Jornades de Reflexió en Positiu sobre el Futur de la Nostra Llengua’ estarà dedicada al Multilingüisme a Europa i constarà de dos conferències amb debat en format on line. Els organitzadors, l’Associació Cultural del Matarranya i Clarió-Associació de Famílies del Matarranya per la Llengua, han volgut, enguany, posar la mirada a Europa per tenir una visió més àmplia i poder així entendre millor allò que ens passa a prop.
Un any més, coincidint amb el 21 de febrer, Aragó celebrarà el Dia Internacional de la Llengua Materna, una jornada instituïda per la UNESCO que busca promoure el multilingüisme i la diversitat cultural.
Com en ocasions anteriors, l’Edifici Paranimf de la Universitat de Saragossa acollirà, a partir de les 18.30 hores, la celebració de l’acte central que ha promogut la Direcció General de Política Lingüística.
