La revista va nàixer en una època d’optimisme i esperança i aquest esperit quedava palès a les pàgines d’Aragó, la secció que donava compte de l’activitat institucional que es feia al Palau Pignatelli de Saragossa a favor o en detriment de les llengües pròpies.
Tot semblava possible. Ja en el número 1, Teresa Font, l’alcaldessa de Saidí, del PAR, deia en una entrevista que l’elaboració de l’avantprojecte de la Llei de Llengües “anava massa lenta” i en el número 2, el president d’Aragó, Marcel·lí Iglesias, manegava amb fluïdesa conceptes aparentment contradictoris com “cooficialitat”, avui tema tabú, i “voluntarietat” per part dels municipis. Un altre membre del PAR, el conseller de Cultura Javier Gallizo, explicava en el número 6 els avantatges que tindria per a les llengües minoritàries la nova Llei del Patrimoni i, en el 8, al caliu d’un debat sobre política lingüística, confiava que la Llei de llengües fos acceptada “fins i tot pel PP”.
// Ignacio López Susín, Director General de Política Lingüística del Govern d’Aragó
Quan llostrejava el segle XXI assistíem al naixement de l’únic mitjà de comunicació estable a l’Aragó que utilitza com a vehicle la llengua catalana. Una revista coral i territorialment inclusiva. Una revista, en suma, necessària.
Seguim la seva trajectòria des del principi amb interès i amb esperança, des del desig de la dignificació i normalització social de les nostres llengües pròpies, a vegades amb esperança, com quan es va aprovar la Llei de 2009 i altres amb dolor i ràbia com després de la seva derogació i l’aprovació de la negacionista llei de 2013.
Accedir al Govern d’Aragó, des de la Direcció General de Política Lingüística, en 2015, obria una nova finestra i un camp inexplorat per a millorar les condicions en què es desenvolupen les nostres dues llengües pròpies, l’aragonès i el català d’Aragó, denominació amb la qual es recuperà al febrer de 2016 a través de la modificació de Llei de Patrimoni Cultural.
Amb l’objectiu d’impulsar les activitats de la «Càtedra Johan Ferrández d’Heredia, de llengües pròpies d’Aragó i patrimoni immaterial aragonès», el Consell de Govern de l’executiu aragonès ha donat avui el vistiplau per a la signatura d’una addenda al conveni de col·laboració que mantenen el Govern d’Aragó i la Universitat de Saragossa amb l’objectiu de contribuir a la generació de coneixement en les àrees d’interès de la càtedra.
Des de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca IEA aprofitem la data del 21 de febrer, declarat per la UNESCO Dia Internacional de la Llengua Materna, d’una banda, per fer una crida a la població de la Franja en general, per tal que s’adopte un compromís més ferm per fer front al procés de substitució lingüística que s’hi està produint, segons constaten diversos estudis i enquestes. Fa poc hem sabut que l’ús de la nostra llengua, a les comarques aragoneses catalanoparlants, està retrocedint de manera preocupant. Segons l’enquesta sobre usos lingüístics de l’entitat Plataforma per La Llengua (informació publicada recentment en El Punt Avui), el català parlat a la Franja ha passat d’un 73’6% d’ús a tan sols un 49’6% en només 15 anys (de 2005 a 2020), situant-se com el territori de parla catalana que més ha patit aquesta davallada.
Amb el títol de “Cultura a casa: Deu propostes per acostar-se a la literatura aragonesa en català”, els professors Javier Giralt i María Teresa Moret, del Departament de Lingüística i Literatura Hispàniques de la Universitat de Saragossa, especialitzats en Filologia Catalana, proposen deu referències per a començar a conèixer aquesta part de la cultura i les lletres d’aquest territori.
En el Dia Mundial de la Diversitat Cultural aquesta selecció —que ve acompanyada per altres deu propostes sobre literatura en llengua aragonesa— pretén mostrar la pluralitat i la riquesa de la cultura literària a Aragó.
La Direcció General de Política Lingüística i la comarca de Matarranya han editat un fullet toponímic del municipi, que recull més de 200 entrades
// Redacció
La Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó i la Comarca de Matarranya, en col·laboració amb l’Ajuntament de Queretes, han editat un fullet toponímic d’aquest municipi.
S’hi recullen més de 200 topònims, és a dir, els noms autòctons en català d’Aragó, amb els quals s’identifiquen partides, basses, barrancs, fonts, masos, tossals… amb l’objectiu de conservar i protegir un patrimoni lingüístic i cultural que corre el perill de perdre en l’oblit.
La recopilació dels topònims l’ha dut a terme el soci i anterior president d’ASCUMA Juan Luis Camps, en col·laboració amb Andreu Llerda (fill de l’enyorat Antoni Llerda) i Joan Ferràs
Pròximament s’aprovarà el pressupost de la Comunitat Autònoma per a 2021. Ens agradaria poder compartir amb vosaltres l’esforç i el treball per l’aragonès i el català d’Aragó i en aquest sentit destinar una part dels recursos a aquelles accions que sigui possible dur a terme, tant per la situació sanitària com pressupostària, i que us interessin especialment, fent en la mesura que sigui possible un pressupost participatiu.
El Consell de Govern ha aprovat avui la signatura de vuit convenis de col·laboració amb els sindicats i entitats socials i empresarials CCOO, CEOS CEPYME Osca, UGT; Gremi d’Editors d’Aragó, Fundació PLENA INCLUSIÓ, OSTA, STEA i UAGA, , que tenen per objecte dur a terme accions conjuntes per a la promoció i difusió de les llengües pròpies d’Aragó.
