Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate, així som i així facem

Una fossa oblidada a les portes del cementiri de Vall-de-roures

La família d’un republicà represaliat a la Guerra Civil busca les seues restes en una tomba col·lectiva

// Lluís Rajadell

La pista de Joaquín Ferrer Alaber, un moliner de Torredarques compromés amb la II República, es perd l’abril de 1938, quan tenia 38 anys, en plena ofensiva franquista sobre Aragó. Amb les tropes republicanes a la desbandada, va ser detingut pels franquistes per haver estat secretari del comité revolucionari de Ràfels. Després de la detenció, el seu destí és un absolut misteri que la seua família confia en aclarir 83 anys després amb la projectada excavació d’una fossa comuna contigua al cementiri de Vall-de-roures on, segons un informador, Ferrer podria haver estat enterrat després de la seua execució extrajudicial per culpa d’una denúncia.

Mentre la línia defensiva republicana es solsia davant l’espenta de les tropes italianes i marroquines, l’exèrcit governamental demanava l’ajut de Joaquín en relació al seu ofici de moliner per a treballar a La Freixneda. Estava allavontes instal·lat a Pena-roja, amb la seua dona, Concepció Puig García, i els seus quatre fills, Rosa, Sofia, Carmen, Agustina i Proudhon. Els va haver de deixar per a complir la seua obligació laboral i no tornar veure’ls mai més.

Encara que va intentar tornar a Pena-roja, no ho va aconseguir per l’irrupció al Matarranya de les tropes legionàries italianes integrades a l’exèrcit Franco. Es va amagar pel Matarranya, on va ser denunciat i capturat pels sublevats. Empresonat a Vall-de-roures, la seua petjada va desaparèixer, fins ara.

Josep Castells, un xiquet que va presenciar l’execució i que, per corumbeles del destí emparentaria amb els anys amb la família de la víctima, va donar a un gendre de Joaquín Ferrer resident a l’Aldea (Tarragona), Tomàs Andreu, detalls de la mort del moliner. La informació aportada ha estat clau per reactivar la investigació amb l’ajut de l’Associació Pozos de Caudé, dedicada a la memòria històrica i promotora d’exhumacions de víctimes de la repressió franquista durant la Guerra Civil i en l’època del maquis a la província de Terol.

Els nets de Joaquín Ferrer sempre han volgut saber quin havia estat el destí del iaio que no van conèixer, encara que sa iaia Concepció sempre va estar reticent a donar-ne detalls d’aquella desgràcia que va marcar el destí de la família. En un viatge a Vall-de-roures després de rebre la informació de Castells, una neta de Ferrer, Núria Abril Ferrer, va trobar dues creus indicant enterraments a la part exterior de la pared que envolta el cementiri. Per les primeres impressions, la fusta podria correspondre a l’abril de 1938 i els descendents del republicà represaliat consideren que estan en la bona senda per a recuperar les restes del iaio desaparegut.

Si no hi ha contratemps, l’excavació començarà el proper mes d’octubre. Carme Abril Ferrer, neta de Joaquín Ferrer, espera aclarir així la fi de son iaio, un home que va ser “esborrat” de la història pel règim imposat pels guanyadors de la Guerra Civil. La seua voluntat es enterrar les restes al costat de sa iaia a l’Aldea. La família no conserva altra documentació sobre Joaquín Ferrer que una breu referència a la Causa General com a secretari del comitè de Ràfels i una foto, de quan el moliner va fer el servei militar a l’Àfrica l’any 1922.

Joaquín Ferrer quan va fer el servei militar a l’Àfrica l’any 1922. / Cedida per Carme Abril

Amb la caiguda del front d’Aragó, la vídua i els fills de Ferrer van marxar a Barcelona per, més avant, instal·lar-se definitivament a l’Aldea. La iaia Concepció no va parlar de la desgràcia viscuda per terres del Matarranya, però els seus nets estan expectants a les portes d’aclarir el misteri. “És un moment emotiu perquè estem prop de desenterrar el nostre avi”, conta Carme, que recorda que sa iaia no en parlava mai, de la mort del seu marit. “Sabíem que era vídua i que no sabia que li havia passat a mon iaio”. Poca cosa més.

El president de l’Associació Pozos de Caudé, Francisco Sánchez, comenta que encara hi ha moltes incògnites sobre què li va passar a Joaquín Ferrer i sobre la mateixa fossa, on hi poden haver dues o tres persones. Les indagacions apunten a que les altres dues víctimes enterrades podrien ser Pedro Roda Gil i Antonio Segura Alfonso, dos republicans desapareguts a la primavera de 1938. El treball previ a l’exhumació ha consistit en indagacions als arxius, tràmits administratius i en aconseguir l’autorització del propietari dels terrenys on és la tomba col·lectiva. El Govern d’Aragó aportarà el finançament necessari amb el programa de memòria democràtica. Una vegada desenterrat el cadàver, l’ADN serà contrastat amb les mostres d’ADN d’una filla del desaparegut, Sofia Ferrer Puig, amb el desig de tancar una ferida oberta fa 83 anys.

Tags:

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: