Sobre el polític i ministre Marcel·lí Domingo i Sanjuan

// Joaquim Montclús i Esteban

Els ilercavons van ser una tribu ibèrica entre els segles VI i I a. C. El territori se situava aproximadament entre el coll de Balaguer (prop de Tortosa), Sagunt, el Matarranya, Mequinensa, etc. Més o menys, abraçaven els antics límits del bisbat de Tortosa.

Un territori amb una població assentada en els primers temps de la conquesta cristiana que han conservat unes característiques molt comunes fins al dia d’avui. Això ho coneixia molt bé el que fou líder del republicanisme català i primer ministre d’Educació de la II República espanyola, en Marcel·lí Domingo i Sanjuan (Tarragona, 26 d’abril de 1884 – Tolosa, 2 de març de 1939). Aquest va ser un brillant mestre i pedagog, un excel·lent periodista i un gran polític, diverses vegades ministre, durant els governs de la Segona República.

Es va trepitjar força tot el territori de l’antic bisbat de Tortosa on es va reassentar la seva gran força política i humana. Per exemple, avui han quedat petjades com la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, una escola a Tivissa, a Roquetes i a Tarragona, una plaça a Sant Jaume d’Enveja i a Benicarló, un carrer a Benifallet i una avinguda a Tortosa, per citar-ne algunes.

Sobre l’estada a Morella de Marcel·lí Domingo i per la comarca dels Ports tenim dues cartes datades a Morella l’any 1935 que van dirigides, al qui va ser president de la Segona República Espanyola, Manuel Azaña. Per altra part, el 4 de juny de 1931 es van declarar com a Monuments Nacionals el castell i les muralles i l’Església arxiprestal de la ciutat.

A la comarca del Matarranya, concretament a Calaceit, amb data del 4 de novembre de 1931, el president del Govern d’Espanya a proposta del ministre d’Instrucció pública i Belles arts, va aprovar la construcció d’unes escoles amb un edifici de nova planta, amb destinació a dues Escoles graduades, amb tres seccions cadascuna, per a nens i nenes. El pressupost de la contracta va ser de 201.793,35 pessetes. El 70% el pagava l’estat i el 30% el poble.

El dia 13 d’agost de 1932, a Calaceit es va fer una gran festa per celebrar la pujada d’aigües del riu Matarranya. L’acte havia de ser presidit pel ministre, però no va poder ser per indisposició. L’enginyer de l’obra va ser Mariano Vicente, molt amic del també enginyer Carles E Montañés i Criquillión. La subvenció va ser de 80.000 pessetes, així es va publicar a la Gaceta de Madrid el dia 19 d’agost de 1930.

També essent ministre Marcel·lí Domingo, el poblat ibèric de Sant Antoni de Calaceit fou declarat monument nacional per decret del 3-VI-1931.

Marcel·lí Domingo no era fill d’un simple Guàrdia Civil com s’afirma en moltes de les seves biografies, sinó d’un coronel i el seu avi va ser comandant de l’exèrcit. Aquests oficials, malgrat que van nàixer a Andalusia, van desenvolupar la seva professió durant molts d’anys a Catalunya.

El pare de Marcel·lí Domingo, el coronel Pedro Domingo Villa o Vila possiblement va ser membre de la francmaçoneria i aquestes idees les va transmetre als seus fills Marcel·lí i Pere que també despuntaren en gran manera en aquesta organització. En Pere, a més, va ser membre del Rotary Club de Barcelona abans de 1936.

Pere Domingo i Sanjuan (Tarragona, 1896 – Barcelona, 1979) també fou un reputat biòleg, metge i polític.