Raffaele Cantatore, terra i llibertat*
// Vicent Pallarés Pascual
L’any 2019 es van complir 25 anys del rodatge de Terra i llibertat, la pel·lícula de Ken Loach. Com va explicar aleshores el director, narra “la història d’una gran esperança, la d’una societat on la terra fos un bé comú”. La seua estrena va impactar molt quan encara es parlava poc de la Guerra Civil i en un territori on les col·lectivitzacions eren un tema quasi oblidat després de la guerra i del franquisme.
Coincidint amb l’aniversari, Ken Loach va tornar a Mirambell, una de les localitzacions on va filmar Terra i llibertat. Els veïns van omplir els carrers per retre-li homenatge al director i agrair-li que haguera tornat la història d’aquells temps.
I és que per a poder realitzar la pel·lícula es van necessitar molts extres i el director va organitzar un càsting en el qual es van presentar molts habitants del territori. Un va ser Raffaele Cantatore, un italià de Bari, que va arribar a Morella, es va enamorar dels Ports i s’hi va quedar a viure. Molt compromès sempre amb els moviments socials, a la pel·lícula encarna Garibaldi, un milicià internacionalista que lluita pels seus ideals en un territori llunyà per a ell. Una història molt semblant a la seua.
Cantatore es va presentar a la selecció i va passar la primera fase. Després, es va entrevistar amb Loach, qui tenia molt d’interès per saber què sabia de la Guerra Civil espanyola. Insistia molt en la formació política dels seus actors i actrius. Els dos mesos que va durar el rodatge van ser una experiència inoblidable i el van marcar per a sempre.
Recorda, especialment, quan van acudir amb l’equip al festival de Cannes, on va fer entrevistes i es va adonar de la repercussió que va tenir aquesta producció. Ara, fer memòria 25 anys després d’aquest moment amb una part de l’equip de rodatge i el propi director l’emociona. Els anys han passat però el record de l’experiència continua.
*Publicat a Temps de Franja n.146, juliol-agost 2020
Tags: Columnes
Trackback des del seu lloc.
