Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate, així som i així facem

Primeres referències sobre la festivitat de Sant Antoni al Matarranya

// Carles Sancho

Sant Antoni Abad, patró dels animals, és un sant molt venerat i popular a totes les viles del Matarranya i la seua festivitat està plena d’elements populars religiosos i profans: les plegues, les subhastes, les fogueres, les diableres o diablets, els ditxos, les representacions, els majordoms, els altars del sant, els tres tombs, els animals, el pa beneit, l’esquellada… Alguns d’ells que s’havien perdut amb el pas dels anys, s’han recuperat durant les últimes dècades del segle passat.

A l’inici del segle XIV tenim la primera referència de Sant Antoni Abad a la població de Beseit, en el llibre de Pedro Tejedor Apuntes para la historia de Beceite (1985). En este mateix volum l’autor descriu detalladament la festa del sant a la vila, amb una tradicional representació on apareixia un personatge parlant en català i on hi participava gran part de la població que durava dos nits. Teatralització que va tindre lloc per última vegada, segons l’autor del llibre, l’any 1884. Al segle XVI i XVII Desideri Lombarte, a Pena-roja, vila de frontera (1999), escriu sobre els balls parlats o danzes que es representaven durant la festivitat de Sant Antoni Abad però dels que no se n’han conservat textos o notícies escrites. En canvi, sí en tenim del danze representat a  Pena-roja el 10 de maig del 1771 i dedicat al sant on hi participen diferents personatges i dansants. La capella de sant Antoni Abat a Calaceit es va construir el 1626, segons recull Joan Pijoan en Calaceite, recuerdos de piedra (2009). I va coincidir que durant aquells mateixos anys va constituir-se  la confraria del sant, escriu Santiago Vidiella en les seues conferències recollides al volum Pa de Casa (1984). En els Estatuts Municipals de 1664 de la Torre del Comte es fa referència als balls a la plaça organitzats pels majorals de Sant Antoni, com apareix en el Boletín de Historia y Geografia del Bajo Aragón (juliol-agost 1909) en l’article que publica Santiago Vidiella «Estatutos municipales (Torre del Compte)». Salvador Palomar i Montsant Fonts, a La festa de Sant Antoni al Matarranya (1992), escriuen sobre l’existència, el 1830, de les disfresses tradicionals dels diablets a la Freixneda per participar a la festa de Sant Antoni. De les representacions de l’obra teatral del sant a la Portellada, la més antiga que recorden els més grans de la vila va tindre lloc el 1921, escriu Antonio Beltrán a Las tentaciones de san Antonio Abad de la Portellada (1997).

La gran tradició, i la recuperació dels elements festius que s’havien perdut, de la celebració litúrgica i profana a les viles del nostre territori, va fer que la comarca del Matarranya sol·licitara, ara fa uns anys, al Govern d’Aragó la declaració de festa d’interès turístic i este, com no podia ser d’altra forma, va donar conformitat a la petició des del territori. La celebració de Sant Antoni és un dels atractius més potents de la nostra cultura matarranyenca, encara que estos dos últims anys la pandèmia l’haja suprimit o limitat. 

Sant Antoni als anys 70, a la Vall del Tormo. / Aportada per Rosa Alcober, segurament feta per mossèn León

Tags:

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: