La Franja reivindicà el Dia de la Llengua amb una gran participació

// Mario Sasot / Carles Sancho / Pep Labat*

Prop d’una vintena d’actes, la major part centrats en Saragossa i diferents localitats del Baix Cinca i Matarranya, s’han anat organitzant durant la darrera quinzena de febrer a l’entorn del Dia Internacional de la Llengua Materna, que la Unesco va instaurar oficialment l’any 1999 el 21 de febrer de cada any. L’objectiu d’aquestes activitats ha estat reivindicar la dignitat, donar visibilitat, i demanar una més especial atenció per part de les institucions polítiques en la protecció de la llengua materna catalana parlada a la franja oriental d’Aragó. La DGA, a través de la Direcció General de Política Lingüística, ajuntaments dels municipis franjolins i especialment els alumnes, mestres i pares de les escoles on s’imparteix català, han estat els protagonistes de multitud d’actes que han tingut, de vegades un caràcter oficial i institucional, d’altres culturals, amb projecció de pel·lícules, representacions teatrals o lectures literàries públiques, i d’altres d’un caire eminentment popular, amb actes lúdics al carrer o als patis de les escoles amb una gran participació de xiquets i xiquetes.

Mequinensa obrí el meló oficial

La vila riberenca de l’Ebre va celebrar, diumenge 24 de febrer, el 35è aniversari de la Declaració de Mequinensa acollint l’acte central de la celebració del Dia Internacional de la Llengua Materna a l’Aragó. A l’acte, celebrat a la Sala Goya de la població, van estar presents, entre d’altres, l’alcaldessa, Magda Godia, i el director general de Política Lingüística del govern d’Aragó, Ignacio López Susín. La primera Declaració de Mequinensa es va signar l’u de febrer de 1984 al Castell de la localitat per 17 alcaldes de municipis aragonesos catalanoparlants, que va facilitar, entre altres coses, l’ensenyament optatiu del català a les escoles, instituts i altres centres d’ensenyament de la Franja.
En l’obertura de l’acte, Magda Godia recordà els endarreriments que va suposar la política lingüística a Aragó la passada legislatura i que “en aquesta s’han hagut de revertir, el que ha suposat un doble treball” i es congratulà de l’esforç per normalitzar l’ús del català com a llengua materna “sense estridències”.
Al mateix temps destacà, en aquesta tasca de normalització i prestigi de la llengua, la gran aportació de la literatura de l’escriptor mequinensà Jesús Moncada i el seu estudi, difusió i lectura a les escoles gràcies a projectes d’animació a la lectura com el que porta el nom d’aquest escriptor universal, i la importància de la Declaració de Mequinensa que “ha permès als nostres fills a aprendre a llegir i escriure en la seva pròpia llengua, cosa que els grans no vam poder fer i ens hem hagut de buscar la vida”.
Mari Àngels Soler, regidora de Cultura de l’Ajuntament, recordà que, avui dia, el 100% dels alumnes escolaritzats a Mequinensa aprenen català i va agrair la feina feta per les persones i entitats que han posat el seu gra de sorra en aquesta commemoració.
A continuació va ser Meritxell Llop, nascuda el 1984, el mateix any de la Declaració, qui la va llegir. Tot seguit es va presentar el vídeo “Totes les llengües maternes de l’institut”, elaborat pels alumnes de l’IES Joaquín Torres de Mequinensa en el qual, utilitzant les llengües maternes dels alumnes que conviuen al Centre, han reproduït una cita de Nelson Mandela: “Si li parles a un home en un idioma que entén, arribaràs al seu cap. Si li parles en el seu idioma, arribaràs al seu cor”.
Elisabet Torrent, professora de català de l’Institut, qualificà la llengua materna com “un bé preuat i ric que forma part de la nostra cultura, de la nostra manera de ser, per això necessitem estudiar-la”. A continuació un grups d’alumnes seus van llegir des de l’escenari dos contes de Moncada.
Abans que la Rondalla del Poble oferís una selecció de temes propis, el director general de Política Lingüística, en un discurs íntegrament en català, es va referir als avenços que s’han dut a terme durant aquesta legislatura i anuncià que en poques setmanes es constituirà l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua i els seus dos instituts: el de aragonès i el català d’Aragó i afegí que “tots aquests esforços fets des del govern i des de les institucions socials educatives i entitats cíviques per la normalització de la llengua, mai seran suficients. No podem estar plenament satisfets perquè sempre queda molt per fer”.
Finalment López Susín assenyalà com un dels seus objectius com a director general de política Lingüística “aconseguir l’harmonia, l’afecte i el respecte de tots els aragonesos cap als seus conciutadans que s’expressen en les altres llengües presents al territori: l’aragonès i el català”.

Activitats a la Sala Goya. / Ajuntament de Mequinensa

Desideri Lombarte, molt present als actes del Matarranya

A la comarca del Matarranya també es van organitzar diferents actes i convocatòries durant les dos últimes setmanes de mes. L’acte central, amb un caràcter eminentment festiu, va tindre lloc dissabte 23 de febrer a Pena-roja, la vila on va nàixer l’escriptor franjolí Desideri Lombarte Arrufat, i va estar organitzat per l’Associació de Pares i Mares del Matarranya per la Llengua Catalana ‘Clarió’ i on també hi col·laborà l’Ajuntament, les associacions culturals de Pena-roja, la Comarca del Matarranya, l’IES Matarranya i l’Associació Cultural del Matarranya, amb el suport del govern d’Aragó.
A partir de les cinc de la vesprada hi va haver una gimcana de jocs tradicionals per a tothom, pares, iaios i fills, on es va poder saltar la corda, jugar a les birles, xanques, rodanxa, patacons, al temps que es va poder contemplar una exposició, cedida per la Comarca, sobre jocs populars del Matarranya. Com a música de fons sonaven les cançons infantils interpretades pels xiquets de l’escola de Vall-de-roures del projecte educatiu ‘Cantem junts’. Per refer-se dels jocs es va donar una berena de xocolata desfeta a tots els participants i acompanyants.
En acabat els jocs va tindre lloc l’acte més institucional, amb presència d’Ignacio López Susín, director general de Política Lingüística del Govern d’Aragó; Rafael Martí, president de la Comarca del Matarranya; Francisco Esteve, alcalde de Pena-roja, Ignacio Belanche, director de l’IES Matarranya de Vall-de-roures, i José Manuel Aragonès, president de l’associació de pares Clarió. Tots els participants a la taula van apostar per continuar recolzant la llengua del territori i buscar la necessària col·laboració entre les diferents institucions per facilitar la seua promoció i valoració. A continuació Pepa Nogués, representant de Clarió, i Carles Terès, dissenyador i també soci de Clarió, presentaren el nou projecte ‘Lo Bres, la panereta de la llengua’ que es donarà als nadons de la comarca gràcies a la col·laboració de diverses entitats: motxilla, llibre dels noms catalans i aragonesos, mesurador amb cançons, contes tradicionals, cançoneret i el llibre ‘Bernat Corremón al Matarranya, “un projecte il·lusionant fet a partir de l’Eixovaret, la magnífica idea que han dut a terme nostres companys de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca”, explicà Terès.
Després, el protagonisme va ser per a l’IES Matarranya de Vall-de-roures. Els alumnes que van guanyar el concurs de lectura en català i en anglès promocionat pel Govern d’Aragó van recitar els versos del poemari de l’escriptor codonyerà José-Miguel Gràcia Davall de l’olivera. Pepa Nogués, professora de català de l’institut matarranyenc, presentà el complex treball d’enregistrament de la cançó ‘Únics’, interpretada pels alumnes de català del centre.
L’acte continuà amb l’actuació del grup musical matarranyenc Ya babé, que cantaren d’inici temes propis més clàssics, seguits d’altres dedicats al poeta pena-rogí Desideri Lombarte i van concloure amb la presentació de les seues últimes composicions. Després, acompanyats del grup Ya babé, una colla d’alumnes de l’institut i de l’escola de Pena-roja van interpretar la cançó ‘Únics’ d’Alejandro Ibízar, que s’inclou en el calendari de músiques d’Aragó 2019. Una llarga tarda normalitzant i promocionant l’ús de la nostra llengua materna que els assistents trigaran en oblidar.

Celebració del Dia de la Llengua Materna a Pena-roja. / Juan Luis Camps

El mesurador i la motxilla de Lo Bres

‘Conta-mos un qüento’

En altres viles de la comarca, com el cas de Fórnols, la Portellada, Mont-roig, la mateixa Pena-roja, la Torre del Comte, Vall-de-roures i Beseit es va programar una interessant activitat literària a les biblioteques municipals: ‘Conta-mos un qüento, una historieta o canta-mos una cançó en la teua llengua’, una convocatòria organitzada pels centres de lectura de les viles, amb la col·laboració de Clarió, la Comarca del Matarranya i altres entitats locals.
A més a més, a la Vall del Tormo, el Dia de la Llengua Materna va tindre lloc el diumenge 24 la presentació del mapa de la toponímia de la vila en el saló de d’ajuntament. L’acte estava organitzat per la Comarca del Matarranya amb la col·laboració del consistori de la Vall del Tormo i de l’Associació Cultural del Matarranya. La primera toponímia presentada a la comarca va ser la de la vila de Queretes el novembre del 2017 com a fruit d’un projecte de recollida de toponímia iniciat pel Govern d’Aragó al que ens vam incorporar l’Associació Cultural del Matarranya i la Comarca del Matarranya.

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca IEA presenta l’Eixovaret lingüístic a Fraga

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca IEA va presentar a la biblioteca Gianni Rodari de Fraga, el passat 23 de febrer, l’eixovaret lingüístic. El terme eixovaret és el diminutiu d’eixovar —aixovar en alguns llocs— o conjunt de roba personal i de la casa que els nuvis aportaven al matrimoni. El diminutiu es feia servir per analogia a la roba i els estris necessaris per a un nounat. L’eixovaret lingüístic que proposa l’IEBC-IEA consisteix en una bossa estampada amb una retolació (lettering en anglès) d’Anna Labat que conté un exemplar del cançoner infantil Toca manetes, un pitet amb la il·lustració de la cançó Galing-galong de l’obra, el llibre Un nom per a tu —donat pel Govern d’Aragó— i un decàleg amb una sèrie de consells lingüístics per a mares i pares. A poc a poc, s’incorporaran altres elements que completaran el paquet, que es distribuirà de manera gratuïta entre les parelles que esperen.
L’objectiu de l’eixovaret és conscienciar i encoratjar els nous pares de la importància de mantenir-se ferm a l’hora de transmetre la nostra llengua als seus fills, és a dir, contribuir a la transmissió generacional del català i frenar el procés de substitució lingüística que, en major o menor grau, patim als nostres pobles. Des de l’IEBC-IEA es creu oportú apostar per potenciar les accions de “quilòmetre zero”, és a dir, en els primers anys de vida —interaccions amb nadons, escoles infantils, etc.—
La presentació va ser conduïda per Pep Labat, president de l’entitat, que va definir l’IEBC-IEA com a associació “ecolingüística” o “ecocultural” per la seua vessant de preservar la llengua i cultura pròpia dels nostres pobles. A l’acte també van participar Ignacio López Susín, Director General de Política Lingüística del Govern d’Aragó i Miguel Luis Lapeña, Alcalde la ciutat de Fraga. La presentació es va realitzar en el marc d’una jornada d’activitats familiars que també va programar l’IEBC-IEA amb motiu del Dia de la Llengua Materna, que van consistir en dos tallers de cançons tradicionals de les obres Cantem junts i Toca manetes —cançoners infantils de les comarques del Matarranya i del Baix Cinca, respectivament— a càrrec de la musicòloga Margarita Celma.
La celebració del Dia de la Llengua Materna a Fraga va començar el dia 17 de febrer amb la projecció, en col·laboració amb l’entitat Amics del Cine, de la pel·lícula per al públic infantil, El petit príncep de Mark Osborne. A més, el 21 de febrer, Dia de la Llengua Materna, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca- IEA va fer pública una nota de premsa on es demanava a les administracions públiques, associacions i entitats, sindicats, empreses, etc. i a la població en general, la seua contribució activa per preservar la llengua per tal de frenar el trencament generacional en la seua transmissió. A més, es manifestava que la llengua és el principal patrimoni cultural que pot tenir una comunitat alhora que l’eina bàsica de socialització i tret identificador de pertinença a una comunitat, d’acord amb allò que considera la UNESCO.

Presentació de l’Eixovaret a la Biblioteca Gianni Rodari de Fraga. / Rosana Bagué

Bossa i contingut de l’Eixovaret. / Pep Labat

Projecció d’una pel·lícula bilingüe a Saragossa

Dilluns 25 de febrer se celebrà, un any més, a la sala Pilar Sinués del Paranimf saragossà rebotida de gent, lo dia de la Llengua Materna. L’activitat principal d’aquest acte, patrocinat per la Direcció General de Política Lingüística i la Universitat de Saragossa, va ser la projecció de la pel·lícula “Llum de setembre”, de la realitzadora ribagorçana Lola Gràcia. Es tracta d’un mig metratge ambientat en diferents punts de la Ribagorça aragonesa a finals de la Guerra Civil, parlat, sense traducció ni subtítols, en aragonès baix ribagorçà, en aragonès de la vall de Benasc i en català d’Areny de Noguera. Una història emotiva, gens maniquea, on entren en joc los matisos, les contradiccions, los sentiments, les traïcions, l’amor, la religió i la política. I tot això ambientat en uns paisatges pirinencs i prepirinencs bellíssims.
Abans de la projecció parlà el Director General de Política Lingüística Ignacio López Susín. Entre altres reflexions, López Susín va comentar que “les llengües maternes, en el marc d’un enfocament plurilingüe, són un component essencial de l’educació de qualitat, que és la base per a empoderar les dones, els homes i les seues societats. Hem de reconèixer i promoure aquest potencial de les llengües per a no deixar ningú endarrerit i construir un futur més just i sostenible per a tots, com es recull en els Objectius de Desenvolupament Sostenible i en la Carta Europea de Llengües Minoritàries.”
“La diversitat cultural i el diàleg intercultural —continuà—, el foment de l’educació per a tots i la creació de les societats del coneixement són factors fonamentals per a la tasca de la UNESCO. Les societats multilingües i multiculturals existeixen a través de les seues llengües, que transmeten i preserven los coneixements i les cultures tradicionals de manera sostenible. Per això, hem de tindre cura de totes les llengües.”
Després de l’emissió de la pel·lícula de Lola Gracia, va cloure l’acte el vicerector de Política Acadèmica de la Universitat de Saragossa, Gerardo Sanz, qui advertí que “les llengües són un patrimoni cultural que no ens podem permetre el luxe de perdre”, i lamentà que en aquests moments en què la Universitat està disposada a donar un suport clar a les llengües del territori, mitjançant cursos i mencions a les Escoles de Formació del Professorat i a la Facultat de Lletres, “en aquest curs s’hage deixat d’impartir l’assignatura de Català per manca d’alumnat inscrit”. Sanz va atribuir aquest fet a la tensa situació que ha hi hagut a Catalunya en aquests últims anys i a la paralització de les polítiques lingüístiques per part del govern d’Aragó en la legislatura anterior.

El director general de Política Lingüística López Susín. / Màrio Sasot

El públic rebotia la sala. / Màrio Sasot

Exposició “L’aragonés, un patrimonio común”

Dins del mateix edifici del Paranimf, concretament a l’antiga Biblioteca de Medicina, es va poder veure fins el 23 de març, una molt interessant mostra documental de textos en aragonès, provinents de diferents institucions públiques i privades d’arreu d’Aragó i de fons propis de la Universitat, on es mostra l’estat de salut vital de l’aragonès com a llengua de ciència i cultura en els segles XV, XVI, i XVII, així com diferents escrits reials i corporatius de diferents gremis, encara més antics, que daten dels segles XII, XIII i XIV. Als passadissos adjacents a la Biblioteca hi ha una àgil mostra suplementària, més moderna, dirigida a joves i escolars, on s’explica breument la historia de la llengua aragonesa.

/ Màrio Sasot.

*Publicat a Temps de Franja n. 141, abril 2019