Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate, així som i així facem

La colònia oblidada*

La troballa casual d’un document guardat a l’arxiu municipal de Sant Esteve Sesrovires (Barcelona) rescata la memòria de la llar infantil on 120 xiquets del Matarranya van viure el darrer capítol de la Guerra Civil.

// Lluís Rajadell

L’arxiu municipal de Sant Esteve Sesrovires (Barcelona) ha iniciat una recerca per rescatar de l’oblit la colònia «Hogar del Niño Aragonés», que, entre 1938 i 1939, va funcionar a una finca del municipi, la Masia Bach, per acollir 120 xiquets de la Comarca del Matarranya. Els sagals, d’entre 4 i 14 anys, havien estat evacuats davant l’ofensiva franquista que va provocar la caiguda del front aragonès.

L’existència de la colònia és pràcticament desconeguda a Sant Esteve Sesrovires, on pertany el nucli de La Beguda Baixa que va acollir el refugi de xiquets procedents de Vall-de-roures, Beseit, Pena-roja, la Torre del Comte i altres pobles. Encara que va ser un ambiciós projecte solidari i educatiu promogut per Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA) —un organisme multinacional de filiació anarquista— amb el llibertari matarranyenc Juan Bautista Albesa ‘Batiste’ com a principal responsable, la memòria de l’«Hogar del Niño Aragonés», amb el pas del temps, s’havia esvaït.

La responsable de l’arxiu de l’Ajuntament de Sant Esteve, Elisa Llanos, es va topetar el gener de 2019 amb un manuscrit de 80 anys enrere que li va donar la primera pista de l’existència de la colònia. A l’escrit, que havia passat desapercebut dintre del llibre d’actes municipal, Batiste demanava ajut per a 10 famílies de refugiats del Baix Aragó que havien arribat a la Beguda procedents d’Alforja (Tarragona). El peticionari espera una resposta positiva «per altruisme, per humanisme i per ajut a la nostra causa».

En la contestació del Consistori, es fa referència a la colònia que Batiste havia posat en marxa a la masia de Ca n’Estrada —anterior denominació de la Masia Bach, actualment propietat de la firma Codorniu—. L’Ajuntament respon afirmativament a la petició i dona «tot el seu recolzament» als refugiats, que demanen treball o terra per cultivar.

La troballa de la sol·licitud d’ajut i de la resposta municipal ha posat a Llanos en la pista de la colònia de la Masia Bach, un capítol de la història local que ha començat a investigar. L’arxivera reconeix que fins al seu «casual» descobriment documental «no n’havia sentir parlar mai» de l’«Hogar del Niño Aragonés». Llanos explica que la memòria d’aquell centre d’acollida, tot i la seua magnitud, «s’ha perdut».

El mateix passa a la veïna població de Masquefa, també molt vinculada amb La Beguda. Lourdes Bosch, coordinadora de l’Ajuntament, desconeixia completament l’existència del refugi infantil durant la Guerra Civil fins que, fa uns mesos, el fill d’una de les treballadores de la colònia, Carmen Celma —cunyada de Batiste i nascuda a Beseit—, va contactar amb ella per obtindre informació sobre l’«Hogar del Niño Aragonés». Ricardo Cuartielles Celma, que investiga la vida de sa mare, vol conèixer la seua participació en el centre d’acollida. Curiosament, Lourdes està emparentada amb la família de Basili Goded, l’encarregat de la Masia Bach quan es va muntar l’«hogar» infantil a l’abril de 1938.

També han aparegut noves informacions sobre la colònia a l’International Institute of Social History (IISH) d’Àmsterdam, que guarda els arxius de la CNT —traslladats en acabar la Guerra Civil per evitar que caigueren en mans de Franco—. Entre les nombroses fotografies que conserva este organisme, destaquen, almenys, vuit imatges de l’«Hogar del Niño Aragonés», però la seua errònia localització a «Martorell» dins l’inventari en dificulta la detecció.

Les imatges es poden dividir en dos apartats. Per un costat, hi ha una sèrie de cinc instantànies que mostren la colònia i els seus ocupants, tant xiquets, com mestres i treballadors. En les fotos es poden veure aules, un ampli dormitori i una foto de família amb tot el personal a les portes de la Masia Bach. Encara que estes fotos apareixen datades entre maig i setembre de 1938 o simplement a l’any 1938 sense més precisió, podrien ser, en realitat, de l’agost de 1938, perquè una d’elles apareix al reportatge que el periòdic Solidaridad Obrera va publicar el 28 d’agost de 1938 sota el títol «El ‘Hogar del Niño Aragonés’ es un magnífico exponente de la meritoria obra de SIA con los niños refugiados». És possible que les cinc instantànies procedeixen del reportatge fotogràfic que es va realitzar per elaborar la informació periodística.

Per altra banda, dues imatges mostren la visita que la líder anarquista internacional Emma Goldman va fer a la residència infantil. En una de les fotos, datades el 19 de setembre de 1938, Goldman apareix amb Batiste, convalescent d’una ferida de guerra al braç dret, altres adults i un grup de xiquetes que estan cosint. En l’altra foto, Goldman conversa amb una noia. Quatre mesos després d’aquella il·lustre visita, la colònia era desmantellada davant l’aproximació de les forces franquistes, i els seus ocupants emprenien el camí de l’exili.

 

La líder anarquista internacional Emma Goldman, al costat de Batiste, durant una visita a la colònia. / USH

Diverses imatges de la colònia. / USH

 


*Publicat a Temps de Franja n. 146, juliol 2020

 

Tags:

Trackback des del seu lloc.

Deixa un comentari

Vostè ha de ser connectat per publicar un comentari.

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: