Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate

Dia Internacional de la Dona Treballadora*

// Joaquim Montclús i Esteban

El Dia Internacional de la Dona Treballadora se celebra el 8 de març de cada any i està reconegut per l’Organització de les Nacions Unides (l’ONU). És un dia aprofitat tradicionalment per a reivindicar el feminisme denunciant el sexisme. Aquest dia commemora la lluita de les dones per la seva participació, juntament amb els homes, en l’àmbit laboral, i, per tant, pel dret a la independència econòmica.

Malgrat que ja fa uns dies que va passar l’efemèride, aquest any aprofitàrem per parlar de quatre dones emprenedores relacionades amb les nostres terres.

Primerament, parlarem de Nativitat Yarza (Valladolid, 1872 – Tolosa de Llenguadoc, 1960). Aquesta senyora l’any 1934 va ser la primera alcaldessa de Catalunya al municipi de Bellprat (Anoia). La Generalitat de Catalunya amb motiu de celebrar-se els 150 anys del seu naixement li va dedicar l’any 2022. Encara avui, en alguns pobles limítrofs del Principat de Catalunya, se celebren exposicions i conferències per acabar de commemorar l’efemèride. Començà militant en el republicanisme radical socialista i federalista de Marcel·lí Domingo i l’any 1934 es passà a Esquerra Republicana de Catalunya.

Nativitat Yarza i Planas. / Arxiu M.Galindo

Recentment, la fundació Irla d’ERC li ha dedicat una important biografia a càrrec dels historiadors Antoni Dalmau i Isidre Surroca. De totes maneres, aquests historiadors s’han deixat de relatar els aspectes aragonesistes. Nativitat Yarza sempre es va sentir aragonesa i fou una seguidora de les tesis de Gaspar Torrente (Campo, 1888 – Barcelona, 1970) que va ser la personalitat més rellevant de l’aragonesisme polític de la primera meitat del segle XX. El diumenge 28 de gener de 1934 a Barcelona es va constituir el partit Estado Aragonés. L’acte de constitució va tindre lloc al local social d’Actuació Valencianista d’Esquerra Republicana situat a la Rambla de Santa Mònica, números 15 i 17. Una de les oradores va ser Nativitat Yarza, que entre altres coses va dir: “Estic vinculada amb Aragó, malgrat que no hi vaig nàixer, els meus pares eren aragonesos i veig amb molta alegria el renaixement que s’observa clarament en la personalitat aragonesa”.

Amb l’aixecament militar del juliol de 1936, Yarza —que comptava amb seixanta-tres anys— s’allistà a la columna Del Barrio i es traslladà al front d’Aragó on dugué a terme tasques de proveïments per a les trinxeres.

La segona dona de la qual parlarem és Encarnación Cabré Herreros (Madrid, 21 de març de 1911- ibídem 18 de març de 2005) va ser una arqueòloga espanyola, la primera dona a Espanya que es va dedicar a aquesta disciplina. Va desenvolupar una prolífica activitat en diverses excavacions arqueològiques, documentant els seus resultats en un gran nombre de publicacions i exposant els mateixos en els més prestigiosos congressos internacionals. Molt vinculada a la vila de Calaceit i al museu dedicat al seu pare en aquesta població, Joan Cabré i Aguiló (Calaceit, 2 d’agost de 1882-Madrid, 2 d’agost de 1947), considerat com un dels més importants arqueòlegs espanyols.

Encarnación Cabré (ca.1930). / Joan Cabré

Elvira Juana Rodríguez Roglán coneguda artísticament com a Elvira d’Hidalgo és una altra de les grans dones de les nostres terres (Vall-de-roures, Terol; 28 de desembre de 1911 – Milà, 21 de gener de 1980) va ser una soprano de coloratura i mestra de cant.

Va ser molt important representant del bel cant. En 1908, amb 16 anys, va debutar en el Teatre di San Carlo de Nàpols, interpretant la Rosina del barber de Sevilla. Com a mestra, va tenir un important paper en el renaixement del bel cant després de la Segona Guerra Mundial. Va descobrir a la soprano grega Maria Callas, la seva alumna més cèlebre.

Elvira Juana Rodríguez Roglán, ‘Elvira de Hidalgo’. / Library of Congress

Quan parlem de la igualtat de dones i homes en temps passats cal recordar també a la famosa heroïna de Castellfort que fent-se passar per un home va lluitar com a soldat en la tercera guerra carlista.

Francisca Guarch Folch (Castellfort, 1857 – 30 de desembre del 1903) l’any 1873, quan a penes comptava setze anys, va abandonar la casa dels pares de Castellfort i després de recórrer més de 400 quilòmetres, per no ser reconeguda, es va enrolar vestida d’home a les tropes carlistes de Girona.

Va protagonitzar diversos fets heroics, i per aquesta raó se li van concedir diversos premis, entre d’altres, la Creu al Mèrit Militar de Plata en 1a classe. Va pertànyer a l’exèrcit només set mesos, però va demostrar que sabia lluitar més que molts homes.

Francesca Guarch i Folch (Castellfort, 1857 – 30 de desembre del 1903). / Arxiu

Serveixen aquests exemples i aquestes ratlles per retre homenatge i reconèixer el paper cabdal de les dones en el Dia Internacional de les Dones o en el Dia de la Dona Treballadora.


*Publicat a Notícies (Morella), 1537, 17 a 23 de març de 2023

Tags:

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

 


Membre de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Logo ACPC blanc 150 px

 

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: