Gran Recapte 2018

A estudi i a l’institut

// Glòria Francino*

Quan sento i llegeixo als mitjans de comunicació que a Catalunya no s’ensenya l’assignatura de Llengua castellana o no es fa com cal, m’adono de la mala fe en les declaracions d’alguns personatges públics, primer perquè ells no assisteixen a escoles o instituts catalans a classe, i segon perquè els interessa parlar d’aquest tema, que no és cert, que no s’adiu amb la realitat social que es viu als centres escolars de la Comunitat Autònoma de Catalunya —havia escrit aquest paràgraf sense haver escoltat les declaracions d’un diputat català al Congreso de los Diputados.
És més, a Catalunya la llei preveu l’exempció del català quan l’alumne procedeix d’un ensenyament no catalanoparlant, la immersió lingüística ha estat un dels objectius primordials de l’ensenyament català, les aules d’acollida són un referent des de fa anys per als nouvinguts d’altres llocs i cultures… i, sobretot, a les aules i als patis es poden escoltar moltes varietats lingüístiques, i de vegades predomina el castellà sobre el català. Als cursos de l’ESO s’hi imparteixen generalment tres hores en llengua catalana i tres en llengua castellana, i, en algunes ocasions fins i tot quatre, igualment en llengües com anglès, francès o altres. Al batxillerat se n’imparteixen menys en català i castellà, dues, que en anglès i francès, tres, per exemple. En Literatura ja sigui castellana o catalana, són quatre hores setmanals. Per tant, ningú pot dir que no s’ensenya castellà a Catalunya, a part d’altres matèries que els alumnes poden rebre en llengua castellana, a més a més del català, i últimament de l’anglès. Per posar-vos un exemple, el curs 2014-2015 a un grup de trenta alumnes de 3r d’ESO, el dia de la Llengua materna, en vam comptabilitzar setze diferents, tenint present els orígens familiars d’alguns d’ells, i a la classe només parlàvem castellà aquella hora.
Permeteu-me que us parli de la meua experiència professional com a llicenciada en Filologia Hispànica i Filologia Catalana, he treballat ensenyant Llengua castellana i literatura durant trenta-tres anys a instituts públics de Catalunya i dos contractada a escoles privades. Mai he deixat d’exercir la meua feina el millor que he sabut i humilment, amb professionalitat com es diu ara, i si he “alliçonat” els meus alumnes ha estat en el respecte a les llengües i a la conservació de les minoritàries, i el valor de les variants dialectals i la literatura d’arreu.
A més a més de fer classe, he donat a conèixer, mitjançant la recerca de la literatura popular i la toponímia, les variants del català nord-occidental, entre elles, el ribagorçà, a algunes escoles i instituts de la Franja. Per quin motiu? Perquè és la meua llengua materna, la que no vaig poder estudiar quan anava a estudi perquè llavors només ens ensenyaven en castellà. Sí, sóc de les generacions que ha après el català escrit de gran.
Els meus alumnes a l’aula m’han parlat sempre en castellà i molts quan em troben pel carrer és la llengua de conversa que utilitzen, d’altres, un bon dia a una sortida o excursió, descobrien que sóc catalanoparlant, perquè a classe utilitzàvem la llengua corresponent que era el castellà. A la comarca algunes persones pensaven que era professora de català perquè he reivindicat i reivindico el dret a utilitzar el català a les nostres terres, oral i escrit, i pel que a mi em pertoca, sense oblidar mai oralment els trets ribagorçans.
Hem de justificar que a Catalunya s’ensenya el castellà com a altres comunitats? Per a segons quines opinions, sí. Hem d’estar justificant-nos tota la vida els que volem llegir i escriure en la nostra llengua materna? No, senzillament la volem utilitzar en tots els àmbits de la vida quotidiana, com qualsevol altra llengua.
Des d’aquest article vull agrair a totes les mestres i professorat que he tingut al llarg dels meus estudis, que m’han obert els ulls per a estimar la llengua i la literatura, sigui de la llengua que sigui.


*Llicenciada en Filologia Hispànica i Filologia Catalana per la UB. Professora catedràtica d’institut de Llengua castellana i literatura.

 



Coberta de la revista, amb l'adoctrinament com a tema del mes.
Vols compartirShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Tags:

Trackback des del seu lloc.

Comentaris (4)

  • Avatar

    Mario Sasot

    |

    Fantástic i clarissim article. Suscric les situacions i actituds lin nguistiques de la Gloria al cent per cent

    Respondre

    • Avatar

      Glòria

      |

      Moltes gràcies, Màrio.

      Respondre

  • Avatar

    F. Xavier

    |

    Per desgrácia, la llengua, algunes persones malintencionades l’utilitzen com a arma llencívola per justificar l’injustificable. És d’agrair que hi hagi algú, com en aquest precís i i certíssim article de Glòria Francino, disposat a rebatre amb la veritat de qui sap de què parla, tot i que als malintencionats de sempre la veritat els importi poc.

    Malhauradament, sí, tota la vida haurem d’insistir en fer evident la veritat. Els calalanoparlants, sovint, en aquest debat, només ens tenim a nosaltres.

    Respondre

  • Avatar

    Glòria

    |

    Gràcies, F. Xavier!

    Respondre

Deixa un comentari

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: