Gran Recapte 2018
Tel·lúric, oli & vi & ametlles ecològics

2 de juny de 2019… I l’Exprés va arribar a Nonasp

// Estela Rius

Lo 15 de desembre de l’any 1893, es va obrir al trànsit ferroviari l’estació de Nonasp. Les obres de construcció dels 16 km de de traçat ferroviari pel terme es van fer en un temps record per aquella època, en a penes tres anys. Debut a la complicada orografia que caracteritza al nostre terme, van ser qualificades per la premsa de l’època com “el museo de la ingeniería española”.

Este fet va suposar per Nonasp l’avenç més important del segle XIX (i també del XX). Va permetre la supervivència del poble gràcies als treballs que va crear, va facilitar el transport de mercaderies i va donar l’oportunitat a la gent d’anar a Barcelona, Reus o Saragossa a treballar, anar al doctor o simplement de visita, en un temps on els cotxes no estaven a l’abast de tothom.



Lo tren pel pont de la Montfalla. / Hipòlit Solé

La idea de portar el “Tren Azul” o l’Exprés a Nonasp, va vindre de la mà de Jesús Susín, nonaspí i apassionat del món ferroviari. Esta il·lusió es va començar a materialitzar conjuntament en la col·laboració dels Amics de Nonasp després de visitar a Casetas (Saragossa) la seu del “Tren Azul”.

En un principi pareixia impossible portar a terme un projecte tant ambiciós a nivell econòmic i de recursos humans, però després de mesos de converses en diferents entitats, patrocinadors, l’AZAFT i gent que es va oferir voluntària, va tirar avant. El treball constant per part de tots i el convenciment de creure en lo projecte, van fer que el diumenge 2 de juny, aquest somni es fes realitat.

Abans de les 10 del matí va començar la bellugadissa per la estació. Tots mos vam ficar mans a la obra. Uns quants a regular el trànsit i a guiar als cotxes fins als bancals habilitats per aparcar; els altres a preparar l’equip de so i a organitzar les zones on es situaria la gent fins l’arribada del tren. Lo grup més nombrós a preparar “bandejes” de pastes, i els que quedàvem, de reporters, per immortalitzar el moment.

Poc a poc van anar arribant los veïns del poble, dels voltants, altres vinguts de més lluny, apassionats del tren, curiosos. Uns minuts més tard de l’hora prevista, cap allà les 11:50h, lo tren va aguaitar pel Cap de l’Horta. Los viatgers intercanviaven salutacions des de les finestres abaixades en la gent que els esperava. L’ambient d’hospitalitat que es respirava, les pastes, l’embotit, els porrons en vi… tot era poc per donar la benvinguda a les 220 persones que venien al nostre poble: Nonasp.



Passatgers baixant del tren. / Estela Rius

Tot seguit, José Maria Ràfales va dir unes paraules en nom dels organitzadors de la jornada, així com també ho va fer l’alcalde, Joaquin Llop. En mig de la gent, una vintena de membres del “Teatro Lírico de Zaragoza” mos van sorprendre cantant unes jotes en les seves espectaculars veus, que van repetir en dos ocasions més a dalt del poble.

Lo tren es va obrir al públic per visitar-lo de 12 a 15h, arribant a passar-hi al voltant de 500 persones, segons els bitllets entregats per l’AZAFT. La gent va tindre l’oportunitat de fer un viatge al passat i veure per dins lo tren, compost per un cotxe-saló, un restaurant en marqueteria original de 1926, els “coches-cama” o la estafeta postal, entre d’altres.

Mentrestant, un autocar anava fent viatges per portar a tots els visitants al poble. Mapa en mà, tothom van anar a visitar els diferents punts d’interès que es recomanava: el Castell, l’Església de Sant Portomeu, Ca la Vila, la façana de la casa dels Turlán, la Presó, la Antiua Oficina de Correus i el Museu Etnològic. Els més aventurers es van allargar fins i tot a la Ermita de la Mare de Déu de les Dos Aigües.

En aquests punts també hi havia voluntaris que feien de guies, explicant la història que s’amaga darrere de cada pedra. Al Portal estava la paradeta de les Herbes-Ràfales, i davant del Museu la del vi Pedra Volta. Alguns comerços també es van animar a obrir les seues portes, contribuint a augmentar l’ambient festiu del poble. D’aquesta manera, la gent va poder tastar i comprar productes locals.

En lo transcurs del matí, davant de la Antiua Oficina de Correus, es va fer la presentació del mata-segell que va fer Correus per la ocasió. A més, l’AZAFT va editar un segell commemoratiu de l’arribada de l’exprés a Nonasp, i per un altra banda, los Amics de Nonasp també ho van fer editant una postal i segell, que la gent podia adquirir.

Ja en la tripa plena, després d’haver dinat i voltat tot lo poble, l’hora de tornar a la estació s’anava arrimant. Als més valents, no els va fer por el calor i van baixar a peu fins l’estació, aprofitant pel camí a fer fotos del paisatge. Els altres, van tornar a agafar l’autocar.

A les 17:24h va efectuar l’eixida el tren, direcció Saragossa. Va ser un dia intens. Primer nervis, després satisfacció de veure que les coses havien anat bé. Va ser una jornada històrica, sense precedents. Era la primera volta que un tren tenia com a destí principal i únic Nonasp (hem de tenir en compte que Casp sol era una parada comercial).

L’arribada de l’Exprés a Nonasp l’ham de considerar com un homenatge a tots los ferroviaris nonaspins. Los que hi van nàixer i los que van vindre a treballar. Gràcies per aquest dia tant fantàstic. Entre tots ho vam fer possible.

 



L'Estació plena de gent a l'arribada del tren. / Xavi Rams

 

JM Ràfales, Jesús Susín, Hipòlit Solé i Mario Rius. / Estela Rius

 

Alguns dels voluntaris. / Estela Rius

Vols compartirShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Tags:

Trackback des del seu lloc.

Deixa un comentari

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: