Vicent de Melchor ens ha deixat

Escrit per Redacció al 8 de març de 2021. Publicat a Personatges

// Redacció

Obituari. En Vicent de Melchor, professor titular de Gramàtica Històrica i Història de la Llengua Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona, fornolenc d’adopció i assidu col·laborador de Temps de Franja, ha mort el 19 de febrer passat. En el Temps de Franja del proper mes d’abril el recordarem. Entretant podeu llegir-ne la semblança que n’ha fet el Departament de Filologia Catalana al seu web.

Des d’ara i ací diem el nostre profund condol a la seua família.

Vicent de Melchor (primer a l’esquerra) membre de la junta de Clarió, desembre 2012. / Clarió

Twitter

Facebook

Tags: Personatges

Trackback des del seu lloc.

Deixa un comentari

Vostè ha de ser connectat per publicar un comentari.

SUBSCRIU-TE

Vinyetes al vent

Posted in Opinió, Vinyetes al vent

Twitter

Facebook

Veure la vinyeta

Esparpillant paraules

Coneixes la meua vila?*

Written by Roberto Albiac on 6 de maig de 2022

Lo primer camí

A les mestres*

Written by Redacció on 17 de desembre de 2021

A fons

“Los jóvens també valem per a ocupar càrrecs”*

Susana Traver, alcaldessa de Valljunquera i secretària d’educació del PSOE Aragó

// Lluís Rajadell

La socialista Susana Traver, de 26 anys, és l’alcaldessa més jove d’Espanya. Va ser elegida per a presidir l’Ajuntament de Valljunquera –350 habitants– l’any 2015, quan tenia 23 anys. Professora d’educació infantil de professió, és diplomada en Magisteri Infantil, llicenciada en Psicopedagogia i té un màster en psicologia infantil.

Vostè és l’alcaldessa més jove d’Espanya, diputada provincial i acaba d’entrar a l’Executiva del PSOE aragonès com a secretària d’Educació. Una carrera meteòrica.
Amb 19 anys me vaig afiliar a les Joventuts Socialistes i vaig entrar com a regidora a l’Ajuntament de Valljunquera. Va ser un gran pas per a mi, perquè va significar l’entrada en política.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Columnes

La pellaire, dones! (amb picada d’ullet a l’amic Ramon Sistac)*

// Francesc Ricart

Així s’anunciava a les dones de Fraga una pellaire que passava per les cases a buscar les pells de conill, dels conills que havien proveït els plats d’arròs a la cassola dels diumenges, unes pells que bescanviava per uns pocs pams de betes. Però no vull parlar de gastronomia i buscar cap complicitat d’aquest «camp» que tan plau al nostre doctor Ramon Sistac. La cosa ve d’una curta conversa quan acudíem al cafè del Teatre de l’Escorxador de Lleida, on es presentava el número 46 de la publicació ARTS Revista del Cercle de Belles Arts de Lleida. Amb el gran dialectòleg vam fer broma de com, quan parlàvem «més català», de l’escorxador en dèiem matadero.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Cultura

Presentació del llibre ‘Descregut’ de l’Àngel Villalba a Barcelona

// Carles Sancho Meix

Tal com ja vam anunciar a la nostra revista Temps de Franja, divendres 24 a la tarda es va presentar a Federació de Cases Regionals i Culturals de Catalunya, al carrer Comte Borrell 26-28 de Barcelona, el llibre de l’amic Àngel Villalba titulat Descregut. La convocatòria anava a càrrec del Centre Aragonès de Barcelona del carrer Joaquín Costa 86 que actualment està tancat i pendent d’obres de remodelació. La presentació a la Federació coincidia amb una altra en dia i hora que es feia d’un volum en aragonès a la Universitat de Barcelona, Lo infinito en un chunco una obra de l’escriptora Irene Vallejo traduïda a l’aragonès per Chusé Raúl Usón. La convocatòria havia estat programada per l’Asoziazión Cultural de Charradors O Corrinche i del Centre Aragonès de Barcelona.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Opinió

La figuereta

// Josefina Motis

Una bona cosa que ens ha pogut passar és haver crescut al camp. Les herbes eren fantàstiques, tenien vida les flors silvestres. Els arbres servien per jugar a casetes o palaus amb les amiguetes. Si una branca ens esgarrava el vestits vell que portàvem, fèiem una combinació del penjoll amb les calces i ens sentíem princeses. Així desenvolupàvem la imaginació i la creativitat, encara que el joc fos, en part, representació de la realitat. L’adaptabilitat, la imaginació i la improvisació sempre ens han acompanyat.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

El repte de les renovables*

// José Miguel Gràcia

És un tema ben actual l’obligada substitució de les energies fòssils per les renovables, tot i que, la polèmica que l’acompanya no es deriva d’aquest necessari i innegable canvi, si no del quan i el com. Matisaria més, sobre el quan gairebé tothom està d’acord en la necessitat de fer-ho en un termini més curt que llarg, encara que alguns no ho esmentin massa o s’arrecerin en les dificultats. Ara bé amb relació al com, les opinions i manifestacions públiques conformen un ventall extens i diferent que inclou raons estratègiques, polítiques, mediambientals, etc.
Hi podem trobar els qui en volen de renovables, però lluny del seu poble o comarca. “Renovables, sí, però no així”, diuen. Doncs bé, on s’haurien de situar? Això ho deixen per als tècnics, governs o autoritats diverses. Hi ha qui reivindica l’autogestió dels ajuntaments, autoritats comarcals o nacionals. Com es fa això? D’on sortiran els fons per dur a terme un volum tan gran d’inversions? Ho sabran fer bé? No són pocs els ajuntaments que demanen a les empreses o grups econòmics, futurs propietaris de les plantes eòliques o fotovoltaiques, substancioses taxes en concepte de IBI o altres impostos. Està bé que procurin ingressos extres per als municipis, tot i que, tinc els meus dubtes si aquests fons extres recaptats no aniran a parar a despeses corrents i no a plans d’inversions que garanteixin el futur del poble. També em crida l’atenció que no he escoltat cap demanda envers l’obligació d’abastir l’energia elèctrica necessària, en primer lloc, al poble o regió on s’ubiquin les fonts. Crec que seria la demanda més important per al seu desenvolupament econòmic amb la utilització d’una energia barata i totalment renovable. L’autosuficiència en la energia serà un dels béns més preuats en un futur no massa llunyà.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Territoris

Toponímia de la comarca del Matarranya

// Juan Luis Camps

Lo passat dissabte 25 de novembre va tenir lloc a Queretes la presentació del mapa toponímic del terme. És sens dubte una important fita d’un llarg procés iniciat des de l’Associació Cultural del Matarranya com a proposta de contingut del conveni establert entre esta organització i la Comarca del Matarranya. Los topònims dels nostres pobles són un tresor històric i lingüístic impressionant. Si bé es cert que ja s’han fet alguns treballs en diferents pobles no estan a l’abast de la majoria de veïns i corren un greu perill de passar a l’oblit i desconeixement permanent.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Publicitat