Tornar a l’escenari als 75 anys*

// Tomàs Bosque

Està més que comprovat que, a la majoria de la gent, els agradaria saber cantar bé (entonar); i posats a triar un instrument, escollirien el piano, que és l’instrument rei. Així que el meu cas d’afició molt primerenca a la música entra dins la plena normalitat; que ha pogut estar afavorida per l’herència de la bisagüela Cecilia Cases, de la que se’n parlave de les seues virtuts a la família. També per les tradicions de la Codonyera, un poble menut on, en la primera meitat del segle XX, hi havia piano a sis cases, dos orgues a les iglésies, tocadors de rondalla, i cantors i cantores vocacionals que interpretaven, a les misses i als oficis, los repertoris en llatí, de ressonàncies gregorianes i de la música culta. Però no n’hi havia prou en los bons antecedents i tindre una oïda fina, si no haguérem tingut moltes ganes i necessitat de perseguir fins al final lo somni de la música.

Vist d’ara, els deu anys de cantautor dins el terratrèmol al final del Franquisme, els recordo amb una enorme satisfacció; inclús els moments durs de prendre la decisió, la primavera de 1979, de guardar la guitarra i posar-me a fer de tender. Vaig muntar una llibreria infantil amb venda de joguets, amb les idees de l’amic Ubieto i les pessetes que teníem la Rosa i jo. Ere el ‘Tobogan’, on els xiquets del barri de Torrero entraven a jugar al minúscul parc interior on estava l’esmentat tobogan. Venent llibres i joguets, vaig reprendre els estudis per arribar a professor de Conservatori. I seguia component melodies i escrivint cançons. Després, cinc anys de professor al conservatori d’Osca. Tot seguit vam muntar la Escuela Popular de Música, un projecte d’èxit amb 500 alumnes que, en mans dels dirigents de la central sindical patrocinadora, va acabar malament. Així que vaig haver de muntar la nostra Escola de Música Plaza de Mozart, on hem tingut treball segur, i ajudant amb la millor voluntat, en allò que dic al començament: la necessitat que tenim les persones de saber cantar i aprendre a tocar un instrument a qualsevol edat.

I ara, als 75 anys, volem tancar el somni de la música amb la publicació de les cançons escrites des del 79. Comencem pel llibre-disc Tomàs Bosque canta a Desideri Lombarte, ja enregistrat. Al que seguiran, si la força i la salut mos ho permeten, una selecció de Canciones de Zaragoza, la majoria en castellà. I un tercer llibre-disc en català titulat Lo meu Aragó.

---

*Publicat a Temps de Franja, n. 158, Juliol de 2023. (Una versió resumida s’ha publicat a La Comarca, 26 de gener de 2024)