Octavi Serret, llibreter i activista cultural
// Carles Sancho
Octavi Serret és un entusiasta dels llibres. Només acabar l’escola va dedicar-se al projecte personal d’obrir una papereria-llibreria als baixos de la casa dels pares a l’arraval de Vall-de-roures, el 1981. Uns anys més tard, cap al 1987, amb la publicació del Govern d’Aragó de la col·lecció Pa de Casa en la nostra llengua, Octavi incorporà a la seua llibreria la venda de volums en català per ampliar l’oferta als clients de la botiga. Converses sobre les coses passades i presents de la vila de Calaceit (1984) de Santiago Vidiella, La nostra llengua (1984) d’Artur Quintana i Contalles (1985) de Teresa Claramunt són els volums que iniciaven la col·lecció Pa de Casa. Una nova etapa començà en traslladar-se el seu negoci al carrer més comercial de la vila que enllaça la carretera amb el pont de pedra. De seguida va observar que al seu establiment entrava molta gent que volia conèixer el territori i, per això, va saber adequar-se a la demanda, es va especialitzar en bibliografia de les viles del Matarranya. A partir de la dècada dels 90 l’Associació Cultural del Matarranya començarà a publicar llibres i CDs en la nostra llengua i Octavi, soci de l’entitat, serà un bon divulgador de les nostres col·leccions. Va aparèixer internet i ell va ser pioner en integrar al seu negoci les noves tecnologies i començà a oferir els seus productes on line i creà una web molt completa. Al 2006 posa en marxa a internet el Serret bloc com una eina per facilitar la seua relació amb els lectors i escriptors. Això el va portar a establir contactes amb els autors per iniciar la presentació i la firma de llibres als seus clients i establir les trobades amb els escriptors. Ian Gibson, Víctor Amela, Rosa Regás, Fernando Marías, Ana María Matute, Alicia Giménez Bartlett, Lorenzo Silva, Javier Cercas, Javier Sierra, Francesc Miralles, Jordi Llavina, Antón Castro, Jesús Avila, Fernando Martínez Laínez… Algunes presentacions de llibres han segut acompanyades de música com en el cas de la tortosina Montse Català i de l’allossí Joaquín Carbonell. I va estendre més la seua expansió comercial a les terres de l’Ebre programant a l’estiu les convocatòries d’editors i escriptors ebrencs a Fondespatla, la primera el 2006. Serret incorporava el concepte de terra de cruïlla, pont de trobada entre el Matarranya, Els Ports i l’Ebre, superant les anacròniques línies de separació entre territoris veïns. Amb el turisme cultural en alça a la comarca va ser un referent pel senderisme, la BTT i les rutes rurals: guies i mapes. A final de la primera dècada de l’actual segle farà una incursió com a coeditor de llibres, participant amb una dotzena de volums de marcada tendència territorial: Els Ports de Beseit (2007), Memòries d’una desmemoriada mula vella (2008), El riu que parla (2008), La Dama del Matarraña (2009), Follets del Matarranya (2009), Lletres de casa (2009), L’arbreda ebrenca (2010), Galeria ebrenca (2010), Il·lusions i incerteses (2010), El tren de Val de Zafán (2011), Poesia de frontera (2011) i Matarraña secreta (2019). El 2014 participa en la convocatòria dels Premis Llibreria Serret de Literatura Rural, una nova activitat dinamitzadora de la cultura del llibreter que repetirà amb altres guardons. Com a conseqüència del treball i dedicació de Serret li vindria el merescut reconeixement en forma de reconeguts premis atorgats per diferents entitats aragoneses i catalanes: Premi Nacional de Cultura del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (2009), Premi Franja: Llengua i Territori d’Iniciativa Cultural de la Franja (2009), Premio Buho de la Asociación Aragonesa de Amigos del Libro (2014), Creu Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2017)… Per valorar la faena de llibreter i activista cultural, el seus amics li dedicàrem un volum amb un recull de col·laboracions, Octavi Serret: de Vall-de-roures al món (2009)coincidint amb la concessió del seu primer guardó. El 2011 va celebrar els seus trenta anys com a llibreter amb una intensificació de la seua programació d’activitats culturals. Quatre anys més tard arribà una forta crisi en el sector del llibre i s’adonà que la continuïtat i el futur del seu negoci era molt difícil i pràcticament impossible, malgrat el seu esforç i dedicació. L’oferiment d’un bon lloc de treball el 2019, res a veure amb l’activitat desenvolupada fins llavors, l’ha dut a canviar durant la setmana d’activitat professional. L’últim dissabte abans de tancar Octavi va organitzar una signatura de llibres especial amb els escriptors d’Erial Ediciones com Francisco J Uriz, Fernando Morlanes, Mario Sasot i Eugenio Mateo que presentaren els seus últims treballs publicats i la revista Crisis. A més a la cita literària es va unir un personatge habitual a la Llibreria Serret; el fotògraf alemany, resident al Matarranya, Norbert Ernst que va fer uns retrats excel·lents de les persones que assistiren a l’última convocatòria de la Llibreria Serret. Algun dia s’hauria de fer una exposició de les instantànies de Norbert als escriptors, personatges i clients que han passat per la botiga d’Octavi.
Però tota esta contínua adaptació comercial de l’Octavi als nous reptes i activisme cultural no ha segut prou per esquivar la crisi general de les llibreries i ha hagut de tancar, encara que no vol perdre l’oportunitat de continuar sent gestor cultural i les marques ‘Ilercavònia Terra Nostra’ i ‘Camins Serret’ poden ser una nova oportunitat per aprofitar la seua experiència comercial de prop de quaranta anys com a llibreter.
Després de tancar la llibreria l’1 de gener, a través de la seua marca Camins Serret, durant este mateix mes Octavi col·labora en el festival literari ‘Aragón Negro’, una trobada literària per potenciar i divulgar del gènere de la novel·la negra que ja va participar l’any passat i que té lloc en diferents poblacions aragoneses. Mentrestant, des del passat 7 de gener, la papereria-llibreria Laura ha obert una nova botiga, molt a prop de Serret, per oferir el seu servei a la capital del Matarranya durant tots els dies de la setmana.
Octavi Serret l'any 2006, en una foto per a la revista Infocomercio, de la Cámara de Comercio de Teruel. / Arxiu Cámara de Comercio de Teruel
Tags: Personatges
Trackback from your site.
