Mort d’un cambrer entranyable i solidari
// Màrio Sasot
Obituari. Ahir es va morir, d’un accident d’allò més estúpid (si és que hi ha causes de morts lúcides o intel·ligents) José María Tomás Gil, el cambrer “de tota la vida” de Casa Emilio de Saragossa, el lloc on solem quedar a sopar regularment des de fa un grapat d’anys una colla de franjolins residents a la capital del regne.
Josemari va començar a treballar a casa Emilio l’u de febrer de 1971, quan va complir els 14 anys. Des de llavors ha viscut tos els daltabaixos i alguns moments històrics d’aquest restaurant emblemàtic de la ciutat. Jo ja el recordo de quan era estudiant universitari durant els anys 70 on anàvem a celebrar els finals dels trimestres o de curs. El seu caràcter crític, somarda, a l’hora que carinyós i entranyable em van copsar des del primer moment. Els jocs i les distorsions de paraules, que a tots dos ens entusiasmaven, ens van crear uns lligams de complicitat indestructible. Mítics eren els seus “arroz Stewart” o “huevos de gallina”, entres altres “bêtesses”.
Amb els franjolins frangistes que quedàvem a sopar era còmplice i tolerant amb els nostres emfàtics a parlars, fotia cullerada en català quan podie o sabie i sempre estava disposat a fer-nos i fer-se fotos amb nantros quan li -hi demanàvem.
Josemari era de Villafeliche, prop de Saragossa, un nom amb ressonàncies italianes i rialleres que connectave molt be amb el seu caràcter.
El passat 30 de desembre va tindre una caiguda absurda i greu quan anave pel passeig de Calanda, no molt lluny del seu lloc de treball, i ha estat hospitalitzat aquestes setmanes a l’Hospital Miguel Servet, on se li ha agreujat una lesió al coll que finalment li va afectar l’espina dorsal. Tenia 61 anys. Jovial, discret, republicà i saragossiste. Que la terral te sigue lleu. Difícil será oblidar-te.
Josemari a Casa Emilio. / Blog d'Antón Castro.
Tags: obituari, Personatges
Trackback des del seu lloc.
