Gran Recapte 2018
Tel·lúric, oli & vi & ametlles ecològics

Michel Vallés, sense eufemismes

// Lluís Rajadell

Obituari. El periodista de Lledó (Matarranya) Michel Vallés, que va morir el passat dia 29 de desembre a Saragossa com a conseqüència d’un maleït càncer, cridava les coses pel seu nom. “Càncer és càncer”, va escriure en un recent article sobre la seua malaltia, rebutjant eufemismes rebregats com “llarga malaltia” o similars.

A Vallés, nascut fa 40 anys, li van diagnosticar càncer de pulmó el 2016. Des de llavors, es va referir en diverses ocasions des de les seues sucoses columnes de El Periódico de Aragón a la malaltia que li corcava la vida sense victimismes i mirant-la de cara. Li molestava la tendència massa habitual a amagar-la com un assumpte vergonyós o a afrontar-la, encara que només fore de cara a la galeria, com “una lluita o una batalla” del dolent contra un enemic invisible.



Michel Vallés, en la foto del seu perfil de Twitter.

Michel Vallés va estudiar i es va formar professionalment a Barcelona però va desenvolupar la seua trajectòria periodística a l’Aragó, primer al periòdic La Comarca d’Alcanyís –fins 2008- i, després, a Saragossa, com a redactor de El Periódico de Aragón.

Va arribar a La Comarca a començaments del segle XXI, hi va treballar set anys i va ser-ne director. En acabat, va marxar a Saragossa, on va quallar una fructífera carrera com a redactor especialitzat en política aragonesa. Els seus articles sempre anaven directes al gra escrits amb un llenguatge planer i irònic. Un estil molt proper al seu caràcter, tranquil, directe i amb una veta enfotedora. Polítics aragonesos de tots els colors van rebre les seues fuetejades dialèctiques. També va col·laborar amb Radio Zaragoza, Aragón Radio y Aragón TV. A Saragossa es va casar amb la també periodista Estrella Setuain, a la que va conèixer treballant a El Periódico.

Sempre va mantenir el contacte amb el seu Matarranya natal i amb els seus problemes i reptes, entre ells la pervivència de la seua llengua materna, el català. Des de la talaia periodística de El Periódico va assistir als reiterats debats sobre política lingüística o sobre la mateixa existència del català a l’Aragó. En una informació sobre esta matèria arran d’una discussió a les Corts es preguntava a què va vindre aquell invent de la DGA presidida per la popular Luisa Fernanda Rudi del “lapao i lapapyp” per a no referir-se expressament al català i l’aragonès. A Michel no li agradaven els eufemismes.

A la cerimònia religiosa que va tindre lloc aquest diumenge a l’església de Sant Pau de Saragossa hi assistiren molts periodistes i polítics rellevants com el president de la Comunitat, Javier Lambán, los consellers de Cultura, Mayte Pérez i Presidència, Vicente Guillén, i el portaveu del grup parlamentari socialista al parlament aragonès, Javier Sada.

Durant l’acte van intervindre un company seu d’estudis i de professió, i els periodistes saragossans Samuel Balaguer i Eva Pérez Sorribes. tots ells destacaren la professionalitat, la capacitat de treball i el sentit de l’humor de Michel i la seua enteresa davant de l’adversitat que l’ha estat castigant des de fa més de dos anys.

 

Vols compartirShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Tags:

Trackback des del seu lloc.

Comentaris (1)

Deixa un comentari

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: