L’historiador Josep-David Garrido i Valls*
// Joaquim Montclús i Esteban
Seguint amb aquella secció que fa uns anys vam inaugurar inspirada amb els homenots d’en Josep Pla i en els seus retrats de passaport, avui farem un retrat de l’historiador i home de lletres en Josep-David Garrido i Valls.
Aquest senyor va nàixer a la ciutat d’Alacant el 1965. Malgrat que es considerà un valencià de soca arrel també se sent un fill de la nació catalana que molts anomenen com a Països Catalans. És doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) on també va cursar els principals estudis. És també filòleg de formació, arabista i un gran estudiós i especialista de la paleografia medieval on, en el seu moment, va impartir classes a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Ha publicat un bon grapat de llibres com Jaume I i el Regne de Múrcia (1997), Vida i regnat de Martí I: L’últim rei del Casal de Barcelona (2010), Jaume II de Mallorca: Rei de les Balears i Pitiüses, comte català del nord (2011), Ferran I “el d’Antequera”, un rei de Conveniència (2011), Ramon Berenguer IV (2014) i Al-Azraq: El cabdill andalusí que desafià a Jaume I (2015). També ha publicat un nombre important d’articles d’història en revistes especialitzades. D’altra banda, és un gran divulgador de la història i d’aquesta manera podem veure les seves publicacions en revistes de divulgació històrica com Clío i Sàpiens; i habitualment a les revistes digitals La Veu del País Valencià i a El Temps on en aquesta última també és responsable de la secció «Combats per la història».
Però, ara, aquest historiador ha estat i és notícia, perquè ha publicat un llibre molt interessant que porta per títol: L’estirp del Rei Llop amb un subtítol Els Banu Mardanix, nissaga d’emirs de Xarc-alandalús. En aquest llibre explica amb claredat que passava a les nostres terres abans del comte Ramon Berenguer IV i dels reis Alfons I, Jaume I i del conqueridor Balasc d’Alagó.
Els Banu Mardanix era una nissaga andalusina, oriünda de la Frontera Superior i establerta en terres valencianes al segle XII. Sa’d ibn Mardanīx fou el defensor de Fraga (Baix Cinca) contra l’agressió de l’exèrcit aragonespamplonès d’Alfons I el Bataller en 1134. El seu fill Muhammad ibn Sa’d nasqué a Peníscola (Baix Maestrat) en 1124 i en 1147 es convertí en l’emir de València i Múrcia, l’emir dominador de Xarc-alandalús (Orient d’Alandalús) entre els anys 1147 i 1172. Es va oposar a la conquesta almohade i aquests no aconseguiren conquerir els seus dominis fins a la seva mort. Un germà de Muhammad ibn Sa’d, Yūsuf, col·laborà des de València amb els almohades i assolí mantenir la preponderància de la família al territori valencià. Net d’aquest Yüsuf fou Yūsuf Zayyān (Zaèn), emir de València des del 1229 fins a la caiguda de la ciutat en mans dels catalanoaragonesos de Jaume I en 1238.
El senyor Garrido, en aquest llibre de més de cinc-centes pàgines, ens relata la història de les nostres terres des de mitjan segle XII fins a les primeres dècades del segle XIII. Com s’afirma a la contraportada del llibre: «Aquesta és la seva història, la història alhora d’aquell país que parlava algaravia i precedí a la Catalunya Nova (Tortosa i Lleida) i a la Catalunya Novíssima (el País Valencià), bastides per Ramon Berenguer IV, Jaume I i llurs successors».
Seria molt interessant que alguna institució o associació cultural de Morella convidés un dia a aquest gran homenot (copiant en Josep Pla) que amb els seus coneixements humanístics, paleogràfics i arabistes, ens expliqués que passava a Morella i en els altres pobles de la comarca dels Ports abans que arribés Balasc d’Alagó i la resta de conqueridors i pobladors. Segur que hi hauria un bon nombre de persones que li estarien agraïdes.
*Article que pertany a la sèrie « Retrats per a qualsevol document», publicada a Comarques Nord de Morella, 13 de maig de 2022
Tags: Personatges
