José Antonio Carrégalo en el record*
// Carles Sancho Meix
om ja vam avançar a l’anterior revista (n. 149), el 20 de març ens va deixar l’amic José Antonio Carrégalo Sancho, nascut a Mont-roig de Tastavins el 1951. Funcionari judicial a Montblanc i resident des de 1979 a Valls, on ha mort. Lo primer camí en la descoberta del català com a llengua pròpia, com ell mateix descriu, el va fer el 1987 en llegir el poema «A la conquesta de la roca» que va publicar Desideri Lombarte a la revista franjolina Desperta ferro! el 1986. «Va ser com obrir una finestra nova, a través de la qual vaig intuir les enormes possibilitats d’una llengua incompresa i menyspreada, fins i tot, o sobretot, pels propis parlants. Entre els quals, durant anys, jo mateix». I pensà que també ell podia començar a escriure textos literaris sobre Mont-roig i va iniciar les seues primeres publicacions.
Tenia una vinculació molt forta amb la vila on va nàixer, la dels seus avantpassats, dels seus amics, de la seua infantesa i joventut. Es va casar amb la Pili, una mont-rogina i, en haver de viure a Valls, hi va voler tindre casa per tornar quan el treball i els compromisos li ho permetien. Integrat totalment a la vida local, participava molt especialment en les activitats culturals i festives. Tenia una gran capacitat de treball i de compromís social. Després d’assumir la realitat de la seua llengua, va dedicar-se vint-i-cinc anys llargs a la investigació i divulgació etnològica que ha donat lloc a una obra publicada molt important i extensa. L’amistat era un dels seus valors més apreciats; col·laborar amb ell en projectes culturals comuns era fàcil i enriquidor. El seu treball era acuradíssim, molt ben planificat, com pot observar-se en la investigació del patrimoni immaterial o dels masos, on el material aconseguit amb molt d’esforç, és extens i de gran valor cultural. I sobretot era un home bo, empàtic i proper que em recordava molt a un altre amic: Desideri Lombarte.
Participà molt activament en dos entitats d’àmbit territorial. Soci destacat de l’Associació Cultural Sucarrats de Mont-roig, constituïda el 1993, formà part durant un temps del consell de redacció de la seua revista Plana Rasa, on hi col·laborà en cada número des de la seua creació el 1994. I també de l’Associació Cultural del Matarranya amb seu a Calaceit, que ha editat gran part de la seua obra. Col·laboracions seues també apareixen en els programes de festes de Mont-roig.
Cap al 1990 comença a publicar en català, primer a la premsa local i comarcal. A Plana Rasa, Sorolla’t, Cinga de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca-IEA, El Pati i El Vallenc de Valls, Au! d’Els Ports, La Comarca, Temps de Franja, editada per Iniciativa Cultural de la Franja i Rolde de Estudios Aragoneses de Saragossa. Va formar part del col·lectiu de columnistes «Viles i gents» del periòdic La Comarca des de la seua constitució el 1995 fins el 2015, en què va deixar de col·laborar-hi per motius de salut. Aquesta va ser la primera columna publicada en català en un mitjà escrit aragonès. Escrigué principalment sobre experiències personals i relats i històries de tradició oral, en total unes dos-centes col·laboracions. Una selecció de sis columnes seues apareixen en el volum recopilatori Deu anys de «Viles i gents» (Govern d’Aragó, 2007).
Publicà dos reculls de narracions de les seues col·laboracions en les revistes Plana Rasa, La Comarca i d’altres, de vegades modificades o ampliades: textos de tradició oral a Espurnes (ASCUMA, 2002) i articles d’assaig a A soca d’orella (ASCUMA i IEBC-IEA, 2003). Coordinà un projecte d’estudi dels masos del terme municipal de Mont-roig, iniciativa de l’Associació Cultural Sucarrats, titulat Monroyo. El hàbitat disperso (las masías) (A. C. Sucarrats, 2003). Al municipi existia, a principi del segle passat, gran quantitat de població dispersa que vivia en masos, actualment la major part abandonats. Al treball es posava en valor una forma de vida, una manera de fer, unes construccions i una economia autosuficient, sostenible i respectuosa amb el medi. Els masos i els masovers estaven escampats per tot el terme —en algunes viles la població disseminada representava la meitat de la total del municipi. Va participar en el treball d’investigació Lo Molinar. Literatura popular catalana del Matarranya i Mequinensa (IET, ASCUMA i Carrutxa, 1995-1996) on va aportar gran quantitat de materials del seu poble, per això Mont-roig està molt ben representat en el recull. A partir de Lo Molinar, Carrégalo va seguir investigant sobre el seu poble. Fruit d’este treball minuciós i de moltes hores d’entrevistes i d’anotacions es publicà Mont-roig. El patrimoni immaterial (La literatura oral) (ASCUMA i IEBC-IEA, 2007). Volum en què pràcticament hi col·laborà tota la població aportant materials etnològics i testimonis. Readaptà l’obra teatral de Desideri Lombarte Representació commemorativa d’una de les visites dels comanadors de Calatrava a la vila de Pena-roja. S. XVI. Posada en escena per primera vegada el 2007 pels carrers i les places de la vila i en què els actors són els propis veïns de la població, tal com l’havia creat Lombarte. Esta iniciativa tingué una excel·lent acollida de públic i es convertí en una festa de recreació històrica. Cap a 1980 havia versionat en mont-rogí una altra obra de teatre que havia escrit un familiar seu en barceloní.
*Publicat a Temps de Franja n. 150, abril de 2021
Tags: Personatges